La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les reticències d’Alemanya frenen un nou sistema de preus de la llum
Berlín ho va confiar tot al gas rus i ara obstaculitza limitar l’energia
A la granja europea, tots són iguals, però alguns són més iguals que d’altres. Alemanya en especial és la que més sobresurt en aquesta primacia inter pares com demostra al dia a dia i, especialment, a cada crisi. El problema és que quan Berlín s’equivoca o prioritza desproporcionadament els seus interessos tots els altres ho paguen.
És l’Alemanya que, aplicant la doctrina d’expiació pels pecats comesos, va castigar amb receptes d’austeritat els incomplidors països del sud. És la mateixa Alemanya que va corregir el rumb la crisi següent, la de la pandèmia, quan va inspirar i va permetre la posada en marxa dels fons europeus de recuperació, una mesura inèdita en la història
Tot i això, a la tercera crisi, la de la guerra de Putin, Alemanya torna a penalitzar els seus socis. Especialment amb la política mantinguda durant anys d’acostament a Rússia, en què Merkel, barrejant les prioritats de les seves empreses amb una visió geopolítica que s’ha demostrat errònia, va continuar estrenyent lligams amb Rússia, malgrat el comportament cada cop més provocador del règim de Putin.
Alemanya anava augmentant la dependència del gas rus, i volia multiplicar-la encara més amb la construcció del gasoducte Nord Stream 2, malgrat les advertències de tres administracions nord-americanes. En tons molt diferents, Obama, Trump i Biden van avisar del que consideraven un error. Ni la cancellera Merkel, ni el seu llavors ministre d’Hisenda i actual canceller, Olaf Scholz, van rectificar.
Aquesta setmana, el president ucraïnès ho va retreure als diputats alemanys en una emotiva connexió en línia amb el Bundestag. “Els vam advertir que Nord Stream 2 era una arma. I la seva resposta va ser economia, economia, economia”, els va dir Volodímir Zelesnki.
Només l’endemà de la invasió, Berlín va parar un gasoducte al qual només li faltava el permís administratiu per començar a bombar un enorme volum de gas directament de Rússia a Alemanya.
És cert que el canvi de posició de Berlín és radical, paralitzant el Nord Stream 2, augmentant el pressupost de defensa i afegintse a les sancions, però hi ha coses que no canvien. Per exemple, l’extrema dependència del gas rus, que provoca que la UE continuï finançant l’economia russa mitjançant la compra de recursos energètics, i també que Europa no corregeixi un sistema marginalista de fixació de preus de l’energia que, si bé els experts afirmen que ha tingut un excel·lent funcionament en temps d’estabilitat, ara ha caigut en una deriva poc racional.
Canviar-ho és el gran objectiu del Govern espanyol, amb Pedro Sánchez de gira europea i amb parada ahir a Berlín, mentre té els carrers inflamats per la protesta.
Modificar el sistema de fixació de preus no serà fàcil. D’entrada, suposa trencar les regles del mercat, una cosa que és anatema per a molts països europeus. Totes les energies serien pagades al preu establert, per exemple, els 180 euros per MWh que planteja Espanya, i les de gas rebrien una compensació pels seus costos més grans.
El sistema actual mutualitza la penalització i si es canvia amb límits al mercat majorista, com pretén Espanya, els més dependents del gas poden ser més penalitzats. Si s’estableixen límits al mercat majorista, se suposa que caldria fixar compensacions per a les centrals de cicle combinat, les que cremen gas per obtenir electricitat, tot i que no hi ha res tancat sobre aquest tema.
No és Alemanya l’únic obstacle per canviar l’actual sistema marginalista de fixació de preus, però sí que és el més gran, més encara quan la Comissió Europea s’ha mogut i va passar del rebuig rotund del mes de setembre cap a una lleugera obertura, que no va ser concretada, el 8 de març. ●
“Els vam advertir i van contestar ‘economia, economia, economia’”, va retreure Zelenski davant el Bundestag
Canviar el sistema marginalista suposa trencar les regles de mercat i compensar les centrals de gas