La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gairebé 400 multinacionals deixen Rússia
Els sectors tecnològic, financer i de la moda encapçalen un èxode empresarial sense precedents
“Les sancions ens fan més forts”, presumia ahir el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, en una entrevista a Russia Today. Occident respon als tancs del Kremlin amb una guerra econòmica: des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, els països occidentals han aplicat un total de 4.300 sancions — a empreses, entitats i individus— que han precipitat que més de 400 corporacions multinacionals abandonin o aturin temporalment la seva activitat a Rússia. Per la seva part, el president Vladímir Putin amenaça de congelar els actius de totes les companyies internacionals que hagin suspès les seves activitats.
L’èxode empresarial no té precedents. Va començar el mateix dia de la invasió amb l’aerolínia Norwegian Airlines, que va anunciar la retirada de tots els vols en territori rus, i des d’aleshores la llista no ha parat de créixer. En menys d’un mes ja són 421 el nombre d’empreses que han decidit fer un pas enrere respecte a la seva activitat a Rússia. Especialment entre el sector tecnològic, financer, de la moda i industrial, que són els que engloben un nombre més gran de companyies. L’èxode afecta corporacions de tots els sectors: també l’alimentari, automobilístic, jurídic i energètic, entre d’altres.
No totes les empreses han parat la seva activitat de la mateixa manera. Gairebé la meitat, un 44%, han suspès temporalment la seva activitat deixant oberta la possibilitat de tornar a reprendre-la. Dins d’aquest grup, hi ha algunes de les grans tecnològiques com Apple i Sony; les principals corporacions automobilístiques, com Toyota i Volkswagen, i grans firmes de moda com el grup Inditex, Mango o Uniqlo.
En canvi, moltes aerolínies, consultories i empreses proveïdores de serveis en línia com Netflix, Spotify, Ebay o Booking han decidit retirar-se del país permanentment. Aquestes companyies representen un 35% de totes les que han pres alguna acció contra Rússia.
Un tercer grup molt més reduït, i que n’engloba un 20%, han optat per quedar-se al país però aturar les inversions i reduir el nombre d’activitats comercials. És el cas, per exemple, de la financera Goldman Sachs, el banc britànic HSBC o diferents empreses alimentàri
La guerra d’Ucraïna dispara les sancions econòmiques a Moscou: més de 4.300 en menys d’un mes
es com Nestlé i Danone.
Tot i que encara no hi ha dades d’atur i rendes que permetin mesurar el cop sobre la ciutadania russa, les dades econòmiques disponibles vaticinen un impacte immediat: fa tres setmanes que la borsa està tancada i la moneda russa ha caigut en picat. El 23 de febrer, un dia abans que comencés el bombardeig rus a Ucraïna, per comprar un euro feien falta 91,8 rubles. Avui dia ja són necessaris 115 rubles, un 25% més.
En aquest sentit, l’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, va avançar ahir durant l’obertura d’un centre d’ocupació a la ciutat que l’atur a la capital del país ja ha assolit el nivell més alt de la seva història. Entre els grups més afectats, va assenyalar els joves i el col·lectiu de les persones pròximes a la jubilació. ●