La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’únic neutral va ser el prorús Ianukóvitx
■ Víktor Iúsxenko, el líder sorgit de la revolució taronja el 2004, va posar l’ingrés a l’OTAN entre les prioritats del seu discurs nacionalista, basant-se en la cessió que havia fet el Parlament de tots els poders en matèria militar i de seguretat a la figura presidencial. Van seguir anys de caos polític, i això es va reflectir en les relacions exteriors d’Ucraïna, ni enteses ni apreciades per ningú, segons es va dir llavors per part d’analistes ucraïnesos prooccidentals. Malgrat tot, l’oferta de l’Aliança va continuar, fins i tot amb el mandat del prorús Ianukóvitx, l’únic que va plantejar la neutralitat del país, i sens dubte amb
Petró Poroixenko i Volodímir Zelenski. Només França, amb la seva visió pròpia de les relacions amb Rússia, havia advertit que després de la guerra de Geòrgia Moscou tindria com a objectius “Crimea, Ucraïna i Moldàvia”. La qüestió és què hauria passat si s’hagués produït l’ingrés a l’OTAN el 2008?