La Vanguardia (Català-1ª edició)
Periodisme interessat
El xinès Lu Yuguang és l’únic periodista estranger integrat a las tropes russes
Des que va començar la invasió d’Ucraïna, un veterà reporter de guerra xinès de la cadena estatal Phoenix TV és, que se sàpiga, l’únic periodista estranger integrat entre les tropes russes. Vestit amb la seva armilla antibales i amb casc, Lu Yuguang gaudeix d’un accés exclusiu a les zones controlades per les forces del Kremlin en la seva marxa pel sud-est, on parla amb els soldats i capta amb la càmera com avancen.
En un dels reportatges, li pregunta a un militar si està nerviós, i ell li diu que no. “He estat lluitant vuit anys”. En un altre de principis de març, entrevista en exclusiva al líder de l’autoproclamada república de Donetsk, el prorús Denís Puixilin. “Amb l’ajuda de les forces russes, la milícia de l’est d’Ucraïna ha alliberat 40 àrees residencials dins de la línia administrativa. La victòria es continua expandint”, va assenyalar llavors el reporter.
Lu és un periodista conegut a la
Xina. Segons el perfil penjat a la pàgina web del seu canal, aquest exoficial de la Marina de l’Exèrcit Popular d’Alliberament xinès ha viscut a Moscou durant diverses dècades i ha cobert àmpliament altres conflictes com la guerra a Txetxènia, on ja comptava amb el suport de les tropes russes. La seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis del Govern i l’Exèrcit d’aquest país.
El seu inusual accés al front no ha passat desapercebut entre els companys de professió, sobretot després que molts hagin abandonat Rússia després de l’aprovació d’una llei que castiga amb fins a 15 anys de presó el que considera “notícies falses” sobre les seves forces armades. El seu cas també alimenta els dubtes de fins on arriba la cooperació entre Moscou i Pequín, dos “socis estratègics” que han reforçat els lligams els últims anys a mesura que creixien els seus enfrontaments amb la Casa Blanca.
Des que va començar la guerra, la Xina s’esforça per mantenir una posició d’ambigua neutralitat que a la pràctica es decanta cap a Moscou. No ha condemnat la invasió -que qualifica d’“operació especial”-, carrega la responsabilitat del conflicte a les accions dels Estats Units i l’OTAN i reclama l’aixecament de les sancions mentre defensa la sobirania dels estats i una solució negociada al conflicte.
Per la seva banda, la narrativa dels mitjans de comunicació xi
L’informador no s’escapa de les crítiques, malgrat treballar conforme a les directrius de Pequín
nesos ha anat d’acord amb la de les autoritats, emmotllant el seu missatge als petits matisos que ha anat introduint el Govern. Tot just començar la invasió, un portal oficial va publicar per error les directrius de l’Agència de Ciberseguretat als mitjans per cobrir el conflicte: no s’havia d’esmentar les paraules “guerra” ni “invasió”, no s’havien de publicar notes favorables als EUA ni crítiques amb Rússia, ni fer servir la informació que enviessin els tres grans mitjans estatals (agència Xinhua, Diari del Poble i CCTV).
Des d’aleshores, la cobertura ha fluctuat des d’un to més prorús –que alimentava rumors com la fugida a Polònia del president ucraïnès, Volodímir Zelensky, o la presència de desenes de laboratoris biològics a Ucraïna supervisats pels EUA– fins a un subtil to més neutre d’acord amb la seva disposició recent a mostrar-se com a mediadora.
Mentrestant, les xarxes socials han estat preses per les veus més nacionalistes, favorables a l’atac de Putin i crítiques amb Washington i l’OTAN, tot i que els comentaris més exacerbats han estat esborrats. La censura també ha mirat de silenciar les veus més crítiques amb el conflicte. És el cas del compte de Weibo (el Twitter xinès) de la popular presentadora de televisió transsexual Jin Xing, que va quedar congelat després de publicar el missatge “Respectar totes les vides, oposar-se a la guerra amb fermesa”; o una declaració contra la guerra firmada per cinc professors universitaris xinesos, que va desaparèixer de la xarxa quan van començar a moure-la per buscar suport.
Ni tan sols la cobertura de Lu no es deslliura de la polèmica entre els seus conciutadans. Les seves informacions normalment s’emmotllen a la retòrica oficial dels mitjans xinesos, i fins i tot ha replicat algunes notícies falses russes com la que els militars ucraïnesos utilitzaven més de mil ostatges com a escuts humans. Però les seves entrevistes amb algunes víctimes civils i les crítiques als internautes del seu país que cosifiquen les dones ucraïneses també li han suposat atacs dels prorussos més recalcitrants, que l’acusen de crear “rumors” a favor d’Ucraïna o de no ser objectiu. ●
ACCIONS DE LES ÚLTIMES 24 HORES:
VARSÒVIA
Evolució de la invasió russa d’Ucraïna