La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un president de la fi del món
El caràcter combatiu del jove líder de Xile, Gabriel Boric, es va forjar en el fort vent de l’estret de Magallanes
L’alcalde de Punta Arenas ha demanat de no pujar a l’arbre de Gabriel Boric. No és que aquest xiprer arrodonit que fa cent anys que suporta els forts vents de l’estret de Magallanes sigui propietat del nou president de Xile, però tothom el coneix ja com l’arbre de Boric.
“Aquest és el meu arbre favorit de Punta Arenas i, des de dalt, es pot veure tota la ciutat i l’estret de Magallanes. Em fa recordar el que vam ser i pensar en el que volem ser”. Són paraules pronunciades pel nou mandatari en un dels espots de la llarga campanya electoral que va culminar amb el seu triomf la segona volta del desembre.
Els publicistes de la campanya es van assabentar, per casualitat, que Boric pujava sovint al xiprer quan sortia de l’escola i ràpidament es va convertir en un símbol del nou Xile que el candidat proposava, no només en els vídeos, sinó també en altres elements de marxandatge.
L’arbre ja és un nou reclam turístic de la remota Punta Arenas, la ciutat més gran de l’extrem sud del continent americà. Turistes i visitants peregrinen a l’avinguda Colón, sembrada de fileres de xiprers idèntics, i no paren fins a localitzar l’arbre en què Boric s’enfilava en l’adolescència.
Ara serà més fàcil d’identificar perquè fa uns dies l’alcalde, Claudio Radonich, va anunciar que s’hi posarà un cartell demanant de no enfilar-s’hi. “L’informe de la nostra enginyera forestal indica que l’arbre té un dany intern important”, va dir. “Entenem que s’ha convertit en un punt turístic”, va afegir Radonich.
La gent es fa fotos davant el xiprer, però també hi puja (o hi pujava) més d’un periodista inclòs. El camí a la copa és curt però intricat. A dalt, a més de la vista promesa per Boric, hi ha algunes branques amb inscripcions i un llacet amb la bandera xilena.
El col·legi on va estudiar Boric és a dues illes. És The British School, una de les escoles privades més elitistes d’aquesta ciutat de 125.000 habitants, ubicada a més de 3.000 quilòmetres per terra de Santiago, i separada pels Camps de Gel de la resta de Xile, que la deixa gairebé incomunicada, si no és per avió.
El caràcter combatiu del nou president es va forjar a la capital de la regió de Magallanes, la marginació geogràfica de la qual respecte al centre de poder del país ha portat els seus habitants a reivindicacions autonomistes, que Boric també va remarcar durant la campanya.
El líder del Front Ampli porta la magallanitat tatuada a la pell. Literalment. Els tres tatuatges del jove mandatari són un mapa de la seva regió natal, amb les seves illes i fiords; una llengua de Terra del Foc doblegada pel vent; i un far de la fi del món.
També és literal dir que Boric es va criar davant de l’estret de Magallanes. La casa familiar només està separada de l’oceà per una avinguda de trànsit ràpid per on passen corredors o veïns que també es fan selfies, especialment si al jardí hi ha en Brownie, el gos del president, que ja és tota una celebritat a Xile i té compte d’Instagram.
A un costat de la tanca, el gos. A l’altre, una platja de sorres negres, i al fons, els vaixells i creuers que transiten per la Patagònia entre el Pacífic i l’Atlàntic, o que naveguen cap a l’Antàrtida.
Els pares de Boric, María Soledad Font i Luis Javier Boric, ja jubilats, continuen amb la seva vida amb normalitat, a excepció del tràfec que va representar la presa de possessió del seu fill l’11 de
L’arbre de Boric ja és un reclam turístic de Punta Arenas, porta d’entrada principal a l’Antàrtida
rer
L’arbre en què s’enfilava Boric quan sortia d’escola es va conver!e se cor"ata Boric posant en un pati del palau de la Moneda el 12 de març, tir en un símbol de la campanya i de la transformació promesa pel mandatari. l’endemà de la presa de possessió, com el president més jove de la història de Xile. març. En una entrevista amb aquest diari a finals de gener, la Soledad parlava del seu avi català nascut a Badalona [vegeu La Vanguardia del 13 de gener] i també del seu origen humil.
“Era classe mitjana empobrida. Vaig estudiar en una escola de monges, de franc, una bona escola, però recordo que no tenia roba per canviar-me, tenia l’uniforme i algun vestit vell que havia estat de la meva germana. No sortíem de vacances tampoc i, si sortíem, era amb l’ajuda d’alguna germana de la meva mare. No vivíem en la pobresa, però érem una classe mitjana sense recursos”, relatava la mare, que va arribar a Punta Arenas amb sis anys des de Talca, al centre del país.
La Soledad va estudiar secretariat executiu i va entrar a treballar com a bibliotecària a l’Empresa Nacional del Petroli (ENAP), on va conèixer el seu marit, enginyer químic, d’origen croat, com una bona porció dels habitants de Magallanes. El matrimoni es va quedar sol fa gairebé dues dècades quan els seus tres fills –Gabriel, Simón i Tomás–, amb poca diferència, van anar a Santiago per estudiar i ja només tornen pèr les vacances.
És una família acomodada però sense luxes, com sembla voler remarcar Luis Javier Boric en acomiadar a la porta del jardí el periodista, que mira cap a la construcció de dues plantes. “Són dues cases, per si de cas, compartim la terrassa”, afirma el pare del president, assenyalant l’entrada del seu veí.
Esclar, els dos progenitors van votar pel seu fill a les eleccions i donen suport al seu programa, malgrat que tots dos provenen de famílies democristianes. La Soledad, fins i tot, reconeix haver votat pel dretà Sebastián Piñera per al seu primer mandat. I perquè era militant de la Democràcia Cristiana, en Luis Javier no va poder votar a les primàries de la coalició esquerrana Aprovo Dignitat, que el juliol del 2021 van consagrar el seu fill com a candidat.
Llicenciat en Dret, Gabriel Boric va néixer a Punta Arenas fa 36 anys. Assumeix la presidència com el mandatari més jove de la història xilena i, actualment, del món. Arriba al palau de la Moneda amb només un any més dels que permet l’actual i moribunda Constitució neoliberal, redactada per la dictadura de Pinochet.
La Convenció Constitucional ja elabora una nova Carta Magna progressista, en línia amb moltes de les promeses de Boric, i que és conseqüència directa de l’esclat social del 2019. Igual com ho és l’elecció d’aquest antic líder estudiantil que fa només una dècada, el 2011, es va fer popular per haver encapçalat la revolta universitària en demanda de la gratuïtat de l’educació. Llavors era president de la Federació d’Estudiants de la Universitat de Xile (FECH). Els ro e
El gos de Boric, al jardí de la casa familiar. Ja és una celebritat i té compte d’Instagram.
El mandatari té tres tatuatges, tots relatius a la regió de Magallanes, d’esperit autonomista