La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Moncloa veu garantit el gas: “No corre perill”
Sánchez reafirma la “relació estratègica” amb Algèria
ger amb molt bones paraules fa unes setmanes. Espanya planteja la represa de les obres del gasoducte Midcat per poder transportar més gas al cor d’Europa, amb ple suport de Portugal, Alemanya i Itàlia.
Tanmateix, Algèria té un problema: la seva capacitat d’augmentar la producció és limitada, ja que necessita inversió tecnològica per millorar el rendiment dels seus pous. Algèria produeix uns 100 bcm de gas natural a l’any, dels quals 49 es dediquen al mercat intern, amb preus molt subvencionats. El gas barat és un dels coagulants de la societat algeriana, travessada per múltiples tensions. D’aquests 100 bcm anuals de producció, uns 14 es van exportar a Espanya el 2021. (Un bcm equival a mil milions de metres cúbics).
Algèria manté una relació d’amistat especial amb Rússia des dels temps de la Unió Soviètica, però no es pot tancar a les demandes europees, sobretot si aquestes demandes van acompanyades d’inversió tecnològica. Aquesta serà una de les claus dels pròxims mesos. El Marroc se sent fort. Fa dues setmanes es va permetre no participar a les Nacions Unides en la votació de la resolució condemnatòria a Rússia per la invasió d’Ucraïna, un gest que ha fet enfadar el Govern dels Estats Units.
La tempesta de sorra de dimarts a més de mitja Espanya portava un missatge del Sàhara. Ara ve la tempesta política. Demà dilluns onze partits presentaran un escrit per demanar la compareixença urgent del president del Govern al Congrés. El líder in pectore del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va acusar ahir Sánchez de “temeritat” i d’haver modificat unilateralment la política exterior espanyola. El PP no va ser consultat. Tampoc no va ser informat el soci del PSOE en la coalició governamental. A Sánchez li està agradant l’estil Macron: un cesarisme prêt-aporter.
Consternació a Unides Podem, principal dipositària política dels sentiments de solidaritat d’amplis sectors de la societat espanyola amb el poble sahrauí des de l’ocupació marroquina del 1975. Molts adults dels campaments de Tinduf han passat els millors estius de la seva infantesa a casa de militants de l’esquerra espanyola. Esquerra Unida és el principal santuari sahrauí, però molta gent del PSOE tampoc no és aliena a aquesta xarxa de solidaritat. Al si de la dreta també perviu un sentiment de mala consciència per la retirada del 1975, mentre el general Franco agonitzava. Aquestes sensibilitats avui se senten ferides a l’interior de la gèlida esfera de por i consternació que genera la guerra a Ucraïna. El realisme polític no entén de sentiments, però no hi ha política sense subjectivitat.
Situació paradoxal: en aquests moments els ambaixadors del Marroc i Algèria es troben als seus respectius països en senyal de protesta. L’ambaixadora marroquina va ser retirada i encara no ha tornat. L’ambaixador algerià ha estat cridat a consultes, la qual cosa no vol dir, de moment, que hagi estat retirat.
Venen dies de tensa espera, amb escenes d’acaparament en molts supermercats mentre es pren una decisió sobre el preu de la llum, el gas i els carburants. Ahir va punxar la jornada de protesta convocada per Vox. Avui hi haurà més gent a la manifestació convocada a Madrid per agricultors i ramaders. Venen dies tensos. Sánchez ha decidit agafar el revolt marroquí amb dues rodes fora de la carretera i molta gent està perplexa. ●
“He parlat amb el president d’Algèria, que em va garantir el subministrament de gas i l’aliança estratègica amb Espanya”, va reconèixer Pedro Sánchez durant el seu viatge recent a Letònia, el 8 de març, per visitar les tropes desplegades en la missió de l’OTAN en aquest país bàltic.
La conversa amb el president Abdelmajid Tebun, a qui Sánchez ja va visitar a Alger l’octubre del 2020 per garantir i preservar de la volatilitat dels mercats el subministrament del gas a Espanya durant els pròxims deu anys amb el nou contracte segellat entre Naturgy i l’estatal Sonatrach, va tenir lloc tot just dos dies abans, el 6 de març.
Just l’endemà que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, visités expressament Sánchez a la Moncloa i, davant la necessitat imperiosa de deslliurar la UE de l’elevada dependència del gas rus, emetés un significatiu missatge públic: “Estic segura que Espanya exercirà un paper molt important en l’abastament energètic d’Europa”.
Pocs dies després de les seves converses amb Von der Leyen i amb Tebun, el mateix Sánchez va enviar a Mohamed VI la carta en què reconeix la proposta marroquina d’autonomia per al Sàhara com “la base més seriosa, realista i creïble” per resoldre aquest contenciós territorial enquistat des del 1975, i que així pretén encarrilar la resolució del conflicte diplomàtic obert fa deu mesos entre el Marroc i Espanya.
Just després, a més, que la sotssecretària d’Estat de l’administració nord-americana de Joe Biden, Wendy Sherman, fes visites consecutives a Madrid, Rabat i Alger, entre els dies 6 i 10 de març.
Al seu torn, l’antic xerpa que va obrir les portes de les cimeres internacionals a un Sánchez nouvingut a la Moncloa, José Manuel Albares, va ser designat ministre d’Afers Exteriors el juliol del 2021. En substitució d’Arancha González Laya, que precisament va perdre el càrrec després de la crisi diplomàtica que va disparar amb el Marroc
Feijóo acusa Pedro Sánchez de “temeritat”; consternació a Unides Podem
El moviment tensa encara més la coalició amb Podem, alerta el PP i fins a 11 partits exigeixen explicacions
l’assistència sanitària a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Gali. La quadratura del cercle encarregada a Albares va ser recompondre la crucial relació estratègica amb el Marroc, alhora sense dinamitar la crucial relació estratègica amb Algèria.
El moviment de Sánchez, a parer de la Moncloa, ho aconsegueix, i alinea Espanya amb l’ONU, els Estats Units i Alemanya, que ja va concloure la crisi amb el Marroc. A més a més, insisteixen, preserva la integritat territorial de tots dos països. En el cas d’Espanya, davant les reclamacions marroquines sobre Ceuta, Melilla i aigües territorials de les Canàries. El Sàhara, assenyalen, queda pendent del pacte entre les parts en el marc de l’ONU. I també subratllen el control de les fronteres espanyoles. Al Govern espanyol estaven enceses l’alarmes per “un flux migratori disparat” des del Marroc, davant una prolongació del conflicte bèl·lic a Ucraïna i les seves conseqüències econòmiques i de desproveïment.
Segons l’acord entre Espanya i el Marroc, Albares visitarà ben aviat a Rabat, com a preàmbul d’una pròxima visita del mateix Sánchez a Mohamed VI. Però a la Moncloa adverteixen que el president de l’Executiu i el ministre d’Exteriors són, al seu torn, en contacte “permanent” amb Algèria. I rebaixen l’impacte de l’anunci que Alger crida a consultes el seu ambaixador a Madrid. “És llenguatge diplomàtic”, al·leguen. “Parlem amb Algèria, la nostra relació és estratègica i ferma”, asseguren. I traslladen un missatge de tranquil·litat a la ciutadania: “El gas està garantit i no corre perill”.
Tanmateix, el moviment de Sánchez amb el Marroc torna a tensar la coalició amb Unides Podem i un possible escenari d’entesa amb l’imminent líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ahir va advertir del seu “temerari cop de volant”. La majoria de la investidura també en pateix les conseqüències. Fins a onze partits –ERC, PNB, EH Bildu, JxCat, PDECat, Més País, Compromís, CUP, NC, CC i BNG– registraran dilluns la petició de compareixença urgent de Sánchez al Congrés. ●