Gir històric al Sàhara

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al rei del Marroc, Mohamed VI, en què expressa el suport d’Espanya al pla marroquí per dotar d’una autonomia limitada l’excolònia espanyola del Sàhara Occidental. Amb aquest canvi de posició, el Govern central vol donar per tancada la crisi bilateral oberta l’abril passat quan l’Executiu espanyol va acollir en secret el secretari general del Front Polisario, malalt de covid, i restablir relacions plenes amb el veí del sud.

La nova actitud suposa un gir històric en el que havia estat la posició oficial espanyola sobre el Sàhara Occidental durant més de quaranta anys, consistent a mantenir-se neutral i donar suport a un acord entre el Marroc i el

Polisario avalat per l’ONU, que exigeix un referèndum d’autodeterminació. En posicionar-se a favor del pla marroquí, Espanya assumeix que el territori sahrauí queda com una regió sota l’òrbita de Rabat i amb competències molt limitades. Espanya abandona el reconeixement del dret d’autodeterminació del Sàhara, cedeix a les demandes marroquines i atorga carta de naturalització a l’actual ocupació marroquina del territori.

El pla de Rabat, del 2007, ha anat guanyant suports al seu favor els darrers temps. Donald Trump li va donar un gran suport quan va reconèixer la sobirania marroquina sobre el territori, l’Administració Biden no s’ha pronunciat en sentit contrari i fa pocs dies va reiterar que està a favor del pla autonòmic, que s’ha de desenvolupar en el marc de l’ONU. També França i Alemanya avalen la posició marroquina. Ara, Espanya s’hi suma i dona per fet que l’acord amb Rabat tanca el problema sobre Ceuta i Melilla i assegura la col·laboració en immigració. El gir espanyol és especialment important si tenim en compte que, en l’últim programa electoral, el PSOE reconeixia el dret d’autodeterminació sahrauí. Aquest canvi és una maniobra arriscada perquè pot afectar les relacions amb Algèria en un moment clau. Aquest país va trencar relacions amb el Marroc a l’agost, es posiciona clarament amb el Polisario i subministra a Espanya el 47% del gas que consumeix. El ministre Albares assegura que no hi haurà afectacions en la relació bilateral i Pedro Sánchez creu assegurat el proveïment de gas, però el cert és que ahir Algèria va decidir cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid amb efecte immediat, després de qualificar la decisió espanyola de “segona traïció històrica” d’Espanya al poble sahrauí fent referència a l’acord del 1975 en què el Govern franquista va entregar la seva colònia al Marroc i Mauritània. L’enuig algerià pel “brusc gir espanyol” és evident, però caldrà veure si es tradueix en un tancament de l’aixeta del gas quan Algèria es pot veure molt beneficiada econòmicament pel rebuig de la Unió Europea del subministrament rus.

La satisfacció marroquina pel gir espanyol contrasta amb l’enuig del Polisario, que creu que Espanya ha sucumbit al “xantatge i la política de la por utilitzada pel Marroc” i que la decisió va contra la legalitat internacional. També ha obert un nou front en l’estabilitat del Govern espanyol. El soci de Sánchez, Unides Podem, que no en va ser informat prèviament, rebutja la concessió a Rabat i reclama un referèndum per al Sàhara, mentre que el PP parla de “temeritat”.

La guerra a Ucraïna ha activat la recerca de vies alternatives de proveïment de gas a Europa des d’Algèria, i Espanya és un país clau de pas. El nou ordre europeu mira cap al sud i en aquest context el Govern central sembla decidit a apostar per estabilitzar el seu flanc meridional, recuperar les relacions diplomàtiques amb el Marroc, principal soci comercial d’Espanya, millorar l’acostament als EUA i intentar tenir un paper decisiu en el futur subministrament energètic a Europa. ●

Algèria crida el seu ambaixador a Madrid pel suport d’Espanya al pla marroquí