Maternitat més tardana

Donar a llum amb més de cinquanta anys era, fa dos decennis, una raresa al nostre país. L’any 2000 es van registrar tan sols quinze parts en aquesta franja d’edat. Però aquesta xifra s’ha multiplicat per onze des d’aleshores. Continua sent una quantitat menor, comparada amb el nombre total d’infantaments. Però indicativa –i no és ni de bon tros l’única– d’un fenomen que fa temps que va a més: el progressiu retard de l’edat en què les dones són mares.

L’edat mitjana en què les dones tenen el primer fill a Espanya se situa en els 32,3 anys, tres per damunt de la mitjana de la Unió Europea (29,4). Més del 10% dels naixements es produeixen actualment gràcies a dones de 40 anys o més. Els darrers anys han augmentat un 45% els naixements en aquesta franja d’edat. Espanya té una de les taxes de fecunditat més baixes del món. Se situa en els 32,48 naixements per cada mil dones, que suposa una mitjana d’1,18 fills per cada mare. I no remuntem. Arreu del món, la tendència de la taxa de fecunditat també va a la baixa. Però, en termes globals, aquesta taxa és molt superior a l’espanyola: la dobla i se situa en els 2,4 fills.

La taxa espanyola és, per tant, particularment baixa, i això convida a reflexionar sobre les seves causes, ja que sovint es ponderen els avantatges que uns índexs de natalitat una mica més alts tindrien per al nostre país.

Una de les primeres causes, si no la principal, és l’econòmica. El mercat laboral ofereix als més joves –i menys formats– retribucions que sovint no els permeten aspirar a independitzar-se dels pares, disposar d’habitatge propi ni, tampoc, plantejar-se la possibilitat de ser pares. Amb massa freqüència, no els arriba per mantenir-se a si mateixos, i per aquesta raó descarten o posposen, de vegades indefinidament, convertir-se en pares o mares.

Un altre motiu de pes són les dificultats que experimenten tantes dones per ser mares sense perjudicar seriosament les seves carreres laborals. Aquest és un factor que empeny no poques dones a sacrificar l’instint maternal amb l’objectiu del desenvolupament professional.

Hi ha altres causes que expliquen aquest descens de la natalitat i el progrés de les maternitats tardanes. Però si de debò considerem necessari capgirar aquestes tendències és obvi que s’haurien d’impulsar reformes en el mercat laboral i, també, implementar mesures que ajudin a superar la bretxa de gènere i fomentin la conciliació. ●

Convé reflexionar sobre les causes de la baixa natalitat i mirar de corregir-les