Línia de punts

En una setmana plena de dolor, bombes i assassinats a la cua del pa, una línia de punts s’ha destacat, brillant en color vermell sang. El darrer discurs d’un Putin rabiós contra els que considera traïdors i contaminats per la bona vida a Occident o “les anomenades llibertats de gènere” inicia aquesta línia. Fent un símil feixista, crida els seus conciutadans a treure’s de sobre, “escopir”, els que no són patriotes. “Estic convençut que aquesta necessària i natural autopurificació de la societat enfortirà el nostre país”. Sabem de què va l’“autopurificació”: posar en llistes per eliminar els gais, les dones que no accepten el seu destí sotmès, els crítics. Els que no segueixen amb fanatisme el líder i la seva idea única de nació.

Aquesta línia de punts que neix a sobre de les taules faraòniques de Putin ha unit el “patriota” que està sent jutjat a Espanya perquè, després d’escoltar els gurús embogits

Avui hi ha el ressorgiment del jo feixista i excloent en un continent aterrit

de la ràdio matinal, es proposava engegar un tret a tots els que considera enemics de la seva pàtria i amb els que per ell no és possible cap discussió política, només les armes. La línia continua fins als ous que s’estan plantant a Castella i Lleó, on el Govern Mañueco ja ha acceptat robar-los el nom de víctimes a les dones que són maltractades, amenaçades i assassinades per voler alliberar-se del seu dominador. Els ous que també sembla voler incubar el nou líder popular Núñez Feijóo quan assegura que els nens assassinats per un pare que no tolera que la seva mare l’hagi deixat i ara tingui una altra parella no són fruit de la venjança masclista, sinó de l’invent de Vox, la violència intrafamiliar. La mateixa línia de punts que acaba a les rodes punxades d’una aturada del transport convocada per una organització minoritària, desconeguda fins ara, i amb portaveus que, per tancar el cercle, ens expliquen que Putin té raó i bons motius per envair Ucraïna.

És el ressorgiment del jo feixista i excloent en un continent aterrit, on la velocitat dels esdeveniments i la complexitat de les solucions empenyen a buscar refugis fàcils per a la incertesa. Tornen les llistes. Nosaltres i ells, o elles. Els altres. Els que només mereixen ser escopits. ●