La llista de coneguts

Se sentia tan profundament sol que va fer una llista amb totes les persones que havia conegut al llarg de la vida. Va començar pel final, de manera que jo era entre les primeres. Ignoro quantes pàgines va emplenar. De vegades, quan la tristesa aguaita, he tengut la temptació de fer el mateix. El problema és metodològic. Quin grau de proximitat és l’idoni per incorporar algú a una llista com aquesta? Ell deia que calia saber-ne, mínim, el primer cognom. Però conec més noms propis que persones, i me n’han presentat uns quants que porten aquests noms. Devem haver intercanviat quatre paraules de cortesia com a molt. Amb això n’hi hauria prou?

D’altra banda, parlo sovint amb gent que no sé com es diu. I a les xarxes socials interactuo amb persones a les quals ni tan sols poso cara. Servirien per a la llista? Hi ha aquella classificació que diferencia entre amics, coneguts i saludats, però els límits són difusos, perquè: quants coneguts no saluden mai? I què pas

Els nostàlgics sabem que la nostra memòria és molt més longeva que la dels altres

sa amb els amics que et retiraren la salutació? A més, des del moment que ets incapaç de reconèixer un conegut, continua essent un conegut? ( reconocer, en castellà, és un palíndrom difícilment superable; en la forma i el contingut, ho miris com ho miris, és el que és).

Ell deia que havia de ser recíproc: havies de tenir la certesa que la persona que apuntassis a la llista també t’hi apuntaria, a tu. Llavors és complicadíssim. Com esbrinar una cosa així? Els que tendim a la nostàlgia sabem que la nostra memòria –potser per ser una mica tramposa– és molt més longeva que la dels altres. Ara la nostàlgia està mal vista, té mala fama, cosa que resulta força absurda perquè no hi ha res de més bonic que poder recordar allò viscut amb amor (etimològicament, recordar significa “retornar al cor”). La nostàlgia és aquell mal estrany que ens fa dolorosament feliços per allò que, malgrat que ja no hi és, no ens podran llevar mai.

En fi, potser la millor llista de coneguts és la de contactes a les agendes, tot i que alguns ja no responguin. En els moments de solitud, està bé convertir aquell contacte dels que sí que ho fan en tacte, mitjançant una trucada. Encara que sigui per dir: “Estic fent una llista de totes les persones que he conegut al llarg de ma vida començant pel final, i tu hi ets, entre les primeres”. ●