Però qui mana?

Per relaxar-me de les funestes notícies actuals, quan puc miro tennis. Vull dir que veure jugar per guanyar sense l’agressivitat militar ajuda a viure la vida. Curiosament, he descobert que aquelles discussions de si la bola ha entrat o no a dins del camp de joc ja no existeixen. Em va impactar especialment la manera que les jugadores de tennis acceptaven el que deia la màquina. Potser dubtaven, però no feien cap expressió referent a malfiar-se de l’aparell i sí que se sulfuraven amb l’àrbitre quan actuava en algunes decisions més tècniques. I així anem evolucionant. Estem arribant a situacions inversemblants. Acceptem que la màquina no s’equivoca, quan l’ha fabricat l’ésser humà.

Diuen que nosaltres tenim sentiments subjectius que ens poden trair, però els objectes electrònics també fan figa quan no reben correctament l’energia o un senzill fil no funciona, i el més curiós del cas és que aquest defecte material no fa immutar gens ni mica les persones.

En què quedem: manem nosaltres o manen elles?

Albert Altés Segura Llançà