Les claus d’un pla B a partir dels 35

Els ginecòlegs asseguren que hi ha molta desinformació sobre l’impacte que té l’edat en la fertilitat femenina i que se sobreestima la taxa d’èxit de la reproducció assistida en edats avançades, i això fa que moltes dones no considerin un problema posposar les seves decisions de maternitat. Tot i això, diuen, l’ideal

A quina dat s’acons lla? L’ideal, coincideixen Marta Devesa i Agustín Ballesteros és abans dels 35 anys. A partir d’aquesta edat, expliquen, disminueix la reserva d’òvuls i la seva qualitat, un procés que s’accelera als 38 anys i s’agreuja a partir dels 40. Per això, com abans es faci, més i millors òvuls es tindran i més probabilitats hi haurà de ser mare si la dona decideix finalment fer servir aquests òvuls per a una fecundació in vitro més endavant. “Per tenir un 50% de possibilitats de tenir almenys un fill, si es tenen 35 anys s’haurien de vitrificar al voltant de 10 òvuls; als 38, 15 o 16 òvuls, i als 40 anys, almenys 20”, explica Devesa.

Quant d t "#s s #od n cons $%a$?

“Els òvuls poden guardar-se indefinidament, però l’ús està limitat per l’edat de la dona; quan faci els 50 no se’ls ha d’implantar per evitar riscos excessius amb l’embaés que entre els 30 i 35 anys es valori si es vol ser mare i, si no es descarta però tampoc no es veu clar a curt termini, es pensi en un “pla B” per si es vol ser-ho en el futur. I aquest pla B, segons els experts, passa per preservar òvuls per, arribat el cas, tenir més probabilitats d’èxit en una fecundació in vitro.

ràs”, diu Ballesteros. La doctora Devesa assegura que la seva experiència a Dexeus Dona és que només un 12% de dones que preserven els òvuls acaben fent-los servir, i ho fan una mitjana de 40 mesos després.

Quin a%antat& t' %it$i(ica$ )%uls?

“La vitrificació conserva els ovòcits intactes, amb les mateixes condicions fèrtils que quan es van extreure, de manera que si la dona els fa servir quan ja ha fet els 40 anys però es van vitrificar als 35, les seves possibilitats d’embaràs i d’alteracions fetals són les que li correspondrien als 35 anys”, precisa el director de la clínica IVI de Barcelona.

D’altra banda, emfatitza, “la preservació és només un pla B, no és cal fer servir aquests òvuls; si una dona que n’ha vitrificat decideix ser mare amb una parella heterosexual, ha d’intentar-ho amb aquest home i, si no funciona,

sempre tindrà aquests òvuls per recórrer a una fecundació in vitro”.

Quins $iscos t'?

“Els inherents a sotmetre’s a una estimulació ovàrica i de l’extracció mitjançant una punció fol·licular amb aspiració, que es fa amb una anestèsia superficial; és una tècnica de risc molt baix, amb una taxa de complicacions d’un 0,2% a un 0,4%”, apunta Devesa. Ballesteros detalla que és un procés ràpid: “Des que tens la regla i s’inicien les injeccions fins que fas l’extracció passen només un parell de setmanes; i és un tractament ambulatori, que exigeix descansar el dia de l’extracció però l’endemà ja pots fer vida normal”.

Quin cost t'?

La vitrificació no és un tractament que cobreixi la sanitat pública. El preu depèn de la clínica de reproducció assistida on es faci, però parteix d’un cost d’uns 2.600 euros.