La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un saló com els d’abans
La Fira de Barcelona ha estat una festa aquests dies, multitudinària, sense alcohol, però plena de desitjos i anhels per al futur. Hi havia ganes de presencialitat. Nois i noies de 16, 17 i 18 anys, amb les seves motxilles a l’esquena, aigua i entrepans, probablement vegans, amb ganes de sortir fora de l’escola, trobar-se amb d’altres i informar-se sobre què els oferirà el futur.
El Saló de l’Ensenyament que tanca avui les portes, després de cinc dies d’intensa activitat i més de 80.000 visitants, ha estat la demostració que ni la pandèmia ni la guerra no arruïnen les aspiracions i anhels dels adolescents.
“Explica’m coses”, demanen, de vegades, així en genèric, als taulells de les universitats, com si els professors i estudiants que els atenen poguessin oferir-los les claus essencials per decidir sobre la seva pròxima etapa vital. Una bola de vidre on veure qui seran ells, avui adolescents i aviat joves estudiants en alguna universitat o en centres de Formació Professional (FP).
Queda molt per millorar pel que fa a l’orientació professional d’acord amb la demanda juvenil d’aquests dies. La fira ha intensificat l’assessorament individualitzat, amb 14 psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs. Tot ajuda, però això no és flor d’un dia.
Els adolescents s’amunteguen davant els estands de les universitats, totes representades, públiques i privades, dividides per carreres. Joves estudiants dels últims cursos els atenen pacientment. “Recordo quan jo venia al saló”, diu el Marc, un estudiant de la Universitat de Barcelona (UB) “i ara soc a l’altre costat”. “Jo –diu la María, de Ciències Polítiques de la Pompeu (UPF)– els explico que no els serà tan difícil, que si s’equivoquen poden canviar de carrera, que els ha passat a molts dels meus amics, els aconsello que es mirin el pla d’estudis del grau, fins i tot que s’apuntin a algun seminari”. Només uns anys més grans, cosa que afavoreix la complicitat, però hi ha un abisme en experiència vital.
La cua d’Enginyeria Informàtica de la Politècnica (UPC) és plena de noies! És el grau amb menys presència femenina. Serà una il·lusió, una imatge del moment o que comença a donar fruits l’ofensiva a les escoles? També és possible que la jove que atén sigui un imant (Explica'm coses, tu que en saps).
La Desireé, de Blanes, dubta entre Enginyeria, Física o alguna carrera del camp de la salut. Al seu costat, la Vania (amb v baixa ) serà infermera perquè li agrada l’atenció al pacient, si la seva mitjana arriba a la nota de tall, que creu que sí, però això depèn de les proves d’accés a la universitat. També la Mònica depèn de la selectivitat. Vol anar a l’Autònoma (UAB) a estudiar el doble grau de Matemàtiques i Física, el de la nota de tall més alta de totes (13,56). Hi ha només 20 places. “Si no entro faré físiques, que és el que més m’agrada”.
Però n’hi ha que no ho tenen tan clar. No només és orientació, és excés de possibilitats. ADE, per exemple, presenta 38 opcions diferents, si comptem tots els campus catalans, públics i privats. “I als Estats Units pots anar-hi amb beques”, diu el David.
Hi ha carreres frontereres, com algunes de comunicació i dobles i triples graus de molts àmbits. I bastants de creació recent: “Has vist que guais els estudis de gènere de la UAB?”. Aquesta carrera, abans de 3 anys, s’haurà de convertir en una de 4, per un decret recent del Govern central que impedeix les de curta durada.
Els de 4t d’ESO passen entre els estands sense tanta pressió. El seu problema és triar l’opció de cicles o la modalitat de batxillerat. Aquí també hi ha novetats, com els nous cicles d’Animació de circ, Actuació teatral o Danses urbanes. Alguns queden sorpresos pel nou batxillerat general (ni ciències ni lletres) del que els seus professors en saben ben poc.
“Quin gust tornar a veure’ls les cares i explicar-los les coses que demanen!”, diu somrient Lali Salom, responsable del Servei d’Atenció a l’Estudiant de la UB. Els dos darrers anys, el saló s’havia fet de manera virtual, amb menys èxit, per molt que els usuaris siguin nadius digitals. “Res no és comparable a parlar de tu a tu”, diu. ●
Després de dos anys de virtualitat, el Saló de l’Ensenyament de nou s’omple d’anhels