La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els veïns hi poden fer propostes
que és un dels últims grans pins que abundaven en aquesta zona abans que s’urbanitzés. “Però és un arbre que té interès també perquè era, sota seu, on es reunien els aficionats del Barça per baixar junts al camp de futbol”, afegeix Joan Guitart.
Que Barcelona catalogui arbres n’implica directament la protecció. Hi ha una comissió que s’ocupa d’avaluar els candidats, en què hi ha Joan Guitart, però que també compta amb arquitectes o historiadors.
La comissió, que es reuneix almenys una vegada a l’any, rep propostes dels membres de la mateixa comissió, així com de tècnics de Parcs i Jardins, si bé a més pot fer suggeriments tot aquell ciutadà o entitat que ho consideri oportú. Totes les recomanacions s’avaluen, se’n fa l’informe corresponent i si convenç el comitè d’experts, la proposta es porta a comissió municipal per ser finalment aprovada per ple si obté prou suport dels partits polítics.
En la majoria dels casos, es tracta d’arbres que estan en plena via pública, tot i que també poden ser dins de recintes, tant públics com privats. Fins i tot, dins de cases particulars. Des del moment que l’arbre passa a formar part del catàleg, encara que el seu propietari sigui privat, ja no es podrà talar. Passa a ser, d’alguna manera, un bé de la ciutat, motiu pel qual el manteniment també passa a dependre de Parcs i Jardins, que s’ha de fer càrrec de les seves necessitats.
“Aquest arbre és un dels recentment incorporats al catàleg, encara no té ni la placa identificativa. Estàvem acostumats a passar-hi pel costat i és un exemplar magnífic. Cataloguem arbres que sempre han estat allà”, assenyala Joan Guitart sobre l’imponent plataner que s’erigeix a prop del Mamut de la Ciutadella, a tot just uns metres de la cascada monumental. És un dels 40 arbres i conjunts que es van incorporar en el ple del novembre. Fins ara ha estat la incorporació més nombrosa en un sol any.
A prop d’aquest nou plataner protegit, subjectat per una barra metàl·lica i fent d’improvisat suport per a una bicicleta, hi ha un veterà: un roure blanc mexicà, l’únic exemplar d’aquesta mena que hi ha a la ciutat i que, a més és doblement centenari. Es va plantar
3
A la llista també poden entrar-hi arbres privats, el manteniment dels quals passa a assumir-lo Parcs i Jardins
una filera amb més exemplars quan al segle XIX es va construir el parc de la Ciutadella. Ara és l’únic que queda. “Fa servir bastó”, fa broma Joan Guitart respecte als suports metàl·lics que li aguanten les bregades branques.
En aquest espai, entre la cascada i el llac de la Ciutadella, també hi ha un dels gegants de Barcelona: una casuarina que es calcula que va néixer el 1894. Fa més de 20 metres d’alçària.
Al llac també hi ha xiprers calbs, més joves, nascuts vora l’any 1933; i de camí fins al zoo un arbust, un pitòspor, originari de la Xina, però que amb el pas del temps s’ha convertit en un frondós arbre. Dins del parc zoològic, no gaire lluny de l’accés, un roure enorme, aquest oriünd de la zona, nascut el 1881. Un altre arbre únic.
Tot i que hi ha una alta concentració de catalogats en determinats parcs o, com no podia ser de cap altra manera, al jardí botànic històric de Montjuïc (era on es plantaven els arbres forans, prèviament, per veure si s’adaptaven a la ciutat); hi ha exemples d’arbres d’interès disseminats per tota la ciutat.
És el cas, per exemple, de les quatre corísies que als anys vuitanta es van plantar a Drassanes –amb motiu dels Jocs Olímpics– però que són centenàries; o els plataners de la Rambla que, si bé els més antics que es conserven ara, da5
1. La +asuarina de 20 metres data del 1894
2. El pi més +uler, a Travessera de les Corts
3. El pittosporum que es va fer arbre
4. Un roure del 1881 en ple zoo
5. La palmera de la +asa de l’Ardia+a
6. Els plataners també són la Rambla ten del 1870, hi ha arbres documentats des del segle XVI en tota aquesta zona... També formen part del catàleg la majestuosa alzina de la Diagonal, que està ubicada entre el carrer de la Marina i el passeig de Gràcia; així com els arbres de l’amor de la plaça de Joanic, plantats allà la dècada dels anys cinquanta del segle passat.
La proposta de la modificació del pla general metropolità de Gràcia ha fet que molts dels últims arbres que s’han incorporat al catàleg procedeixin d’aquest districte. De fet, la protesta veïnal per salvar una alzina centenària al carrer Encarnació va ser la que va impulsar aquesta modificació del pla, precedida d’un augment d’edificis protegits, alguns amb arbres que també tenen un interès determinat.
“Hi ha arbres d’interès en tots els districtes de Barcelona. De fet, la comissió treballa amb aquesta idea. No només incorporar els d’una determinada zona. Arbres o conjunts... De vegades, fins i tot fa anys que hi passem pel costat... Acceptem propostes”, insisteix Joan Guitart. ●