La Vanguardia (Català-1ª edició)
Si vols arribar lluny
Alguns carrers a Catalunya acullen el descontentament dels educadors catalans. Reclamen dignitat davant els seus governants a la Generalitat de Catalunya. I TV3 recull aquestes queixes, obre telèfons i connecta amb els manifestants. És a dir, que la meva societat torna a ser normal: un grup de catalans es queixen davant el seu govern. Està bé, i no com durant el procés unilateralista, que atribuïa tota culpa a una (rendible) abstracció externa denominada “Espanya”. Que còmode ser governant de la Generalitat, llavors! Torna la normalitat, la meva televisió pública ens mostra la realitat i jo felicito TV3 pel seu desplegament informatiu des de Planta baixa, trenant la declaració del conseller amb les protestes dels educadors.
MAYKA Alguns carrers a Espanya acullen el descontentament dels transportistes espanyols. Reclamen dignitat, ho fan davant els seus governants, el Govern d’Espanya. El programa En el punto de mira (Cuatro, divendres nit) n’entrevista un dels portaveus, que se sincera gràcies a la perícia de la seva presentadora, la periodista Mayka Navarro: més que la ruïna econòmica, al transportista li ha dolgut moltíssim que una ministra hagi acusat persones com ell –que es reivindica com a veterà lluitador antifranquista– d’agent de la ultradreta. El periodisme ho és quan il·lumina, i aquí he entès que etiquetar un manifestant com a “ultradretà” o “antisistema” converteix aquesta etiqueta en reclam, en efecte crida per a qualsevol altre descontentament, i serà una alenada que contribuirà a complir la profecia: engreixarà el títol de l’etiqueta al mateix ritme del descontentament social.
MARÍA Una altra periodista que pregunta bé: María Casado, que l’última emissió del seu programa Las tres puertas (RTVEPlay) ha conversat amb el brillantíssim Boris Izaguirre, que et convida a ser estranger sempre i a tot arreu, per guanyar visió. En Boris ha honrat en Rubén, el seu marit, amb una emocionant declaració d’amor a l’amor i al power couple (‘el poder de la parella’) que irremeiablement he hagut d’aplaudir: “Podria passar algun dia sense ell, però veig impossible la vida sense ell”, i ha afegit aquesta frase del mateix Rubén: “Si vols arribar de pressa, ves-hi sol!; si vols arribar lluny, veshi acompanyat!” – @amelanovela