La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La secularització encara no ha tocat fons”
Tres seminaristes joves dialoguen sobre la fe al món actual i l’Església catòlica
Va ser el papa Benet XVI qui va dir que anem cap a un futur on hi haurà menys catòlics al món, però els que quedaran ho faran més convençuts, amb una fe més intensa, i donaran un testimoni més honest com a cristians”. Qui ho diu és el seminarista Javier Bausili, representant d’una nova fornada de joves que s’escapen de molts dels tòpics habituals entorn de l’Església.
Amb motiu del dia del Seminari, que se celebra aquest cap de setmana, La Vanguardia ha reunit tres seminaristes: Javier Bausili, nascut fa 23 anys a Igualada, del Seminari de Terrassa (situat a Valldoreix); Ricard Solé, 22 anys, fill de Solivella, del Seminari Interdiocesà (c/ Casp, amb Girona); i Joan Piñol, 29 anys, nascut a les Corts, del Seminari Conciliar (edifici c/ Diputació, darrere la UB). Tots els seminaristes de Terrassa (13), de l’Interdiocesà (18) i de Barcelona (26) fan les classes a aquest últim, on es fa l’entrevista.
Preguntem per la seva vocació. “Vinc d’una família no catòlica, però amb 16 anys vaig tenir una experiència de Déu quan vaig entrar un dia a una església i vaig començar a llegir els evangelis i a treballar a la parròquia. Vaig estar sortint un temps amb una noia i vaig acabar els estudis de Periodisme i Dret, fins que em vaig plantejar: ‘I ara què?’ I després d’un període de discerniment, entro al seminari amb 24 anys” (Piñol). “La meva família era molt cristiana. Com Samuel, que servia al temple, vaig sentir aviat la veu de Déu. Vaig entrar al Seminari Menor de Tarragona amb 12 anys i després del batxillerat ja passo al Seminari Interdiocesà” (Solé). “Soc també de família cristiana. Vaig anar al col·legi La Farga, de Mirasol, i durant el batxillerat vaig sentir l’experiència de Déu en un pelegrinatge a Àvila. Estava implicat a la parròquia de Valldoreix i vaig començar estudis de Farmàcia però en un altre pelegrinatge, a Fàtima, trobo la força de Déu i entro al seminari” (Bausili).
Hi ha crisi als seminaris? “La gent diu que hi ha pocs seminaristes, però crec que el problema no és només tenir pocs sacerdots, sinó sobretot que cada cop hi ha menys gent que visqui la fe”, diu Piñol. I per tant, afegeix, la gran tasca per fer és l’evangelització. Quan preguntem si en cas d’abolició del celibat hi hauria més vocacions, riu. “Els protestants es poden casar i els catòlics de l’Església oriental, i no per això tenen més vocacions. Si demà digués als meus amics ‘us podreu casar’, no per això n’entrarien més. I el mateix diria del sacerdoci femení. La crisi de vocacions també és a baix, als bancs”.
I la secularització? Solé creu que hi ha una crisi de fe des de mitjans del segle XX que afecta les famílies, les escoles i la parròquia. I Bausili va més lluny: “Encara no hem tocat fons”, tot i que es mostra convençut que potser això no és dolent i que aquests pocs transformaran la societat.
Un dels problemes de l’Església catòlica al nostre país també és la dificultat per arribar a molts immigrants. Musulmans al marge, molts llatinoamericans i gent dels països de l’Est s’han acostat a altres esglésies. “A l’Església catòlica –precisa Bausili– potser un tema pendent és el de la comunitat. Els protestants ho cuiden més i els immigrants troben més sentit comunitari en grups petits”.
Posem sobre la taula una altra frase feta: “el papa Francesc està més ben vist fora de l’Església que dins”. Tots tres hi estan en desacord. “Si algú discrepa en algun punt del Papa, se li dona gran rellevància. I en canvi molts dels que elogien el Papa des de fora ni el llegeixen ni el coneixen”, diu Bausili. “Si el Papa va a Lesbos, obre els telenotícies, però si el bisbe d’Urgell va a Guissona a veure uns immigrants, no sortirà. Els gestos de les esglésies locals són menys coneguts. Els esforços per ajudar Ucraïna queden eclipsats pels d’altres entitats. Ep! i aquí cal reconèixer l’habilitat comunicativa del papa Francesc, com la tenia Joan Pau II”, afegeix Piñol. Hi coincideix Solé, afirmant que el Papa actual aconsegueix marcar agenda perquè “toca sempre temes d’actualitat”.
Tots tres representen una veu jove dins l’Església. Els preguntem què demanarien als bisbes, a la jerarquia més propera. “No perdre l’esperança que ja tenen en l’Església i en els homes” (Bausili). “Tenir una escolta atenta, més propera, ara que es parla tant de sinodalitat” (Solé). “Tots podem tenir queixes, però cada cop admiro més els bisbes, perquè crec que tenen una missió molt difícil. Quina moguda, no voldria estar al seu lloc, i la seva acceptació només s’explica des de la fe” (Piñol). I aquí surt el nom i el testimoni del bisbe Toni Vadell. “Amb la boca petita diria que era una persona santa”. Ho diu un d’ells i ho corroboren els altres dos. ●
“Si demà digués als amics: ‘Si us feu capellans us podreu casar’, no per això n’entrarien més”
“Demanaria als bisbes tenir una escolta atenta, més propera, ara que es parla tant de sinodalitat”