Concert en streaming només a ‘La Vanguardia’

ranjaments; va ser rapidíssim i amb molta interacció amb la banda [Joan Vinyals, Isaac Coll, Pere Foved, Gabriel Amargant i David Pastor].

Per què Libertad?

No em refereixo a la llibertat de prendre canyes ni d’anar als toros o a missa. Significa una reflexió que em faig des de l’adolescència aplicada a la meva pròpia vida, ara ja a la vora de la tercera edat. Què significa per mi la lluita per la llibertat, per la supervivèn

Roquer, roquer. La gent, quan dic això, m’ho discuteix i jo contesto que soc roquer de carrer de Saragossa, de la ribera de l’Ebre, educat en el rock and roll de finals dels cinquanta i començaments dels seixanta, i també en el soul. I aquesta herència afroamericana encomana els blancs... jo soc fill d’aquest segon contagi, per dir-ho així, i del contagi dels grups britànics. Soc roquer de configuració anímica i de cor, però el que passa és que la música que jo faig està moguda pel desig d’investigar, d’esbrinar. I per això acabo tocant son cubà, o coses més jazzístiques, o més roqueres, o boleros amb soul, o de rock i son.

Quina doncs?

El meu esperit és roquer i després practico un ventall de gèneres fronterers. Per a mi el rock és un camí de coneixement i d’aprenentatge: parteixo del rock i m’adreço a altres fronteres.

Tornem a l’àlbum. Va acabar de gravar-lo a l’octubre i...

El vaig enviar al productor Joe Dworniak perquè fes les mescles; ell és el productor dels discos internacionals de Radio Futura [i de Paul McCartney, Kiko Veneno, Style Council, Jarabe de Palo...]. Volia un altre criteri que m’ajudés a fixar la sonoritat de la banda; perquè els temes en aquest també són una miqueta més roquers que al disc anterior.

Segons la seva opinió, quin és el resultat final?

Ha quedat molt elegant. I tan maniàtic com soc a l’estudi, he deixat algunes imperfeccions i llicències que la gent després agraeix perquè sona més descarat. Jo estic content amb el resultat final, i ja m’estic acostumant, per efecte de l’edat, al fet que la pretensió de fer-ho tot perfecte no mola gens. Ho deia fa uns dies en seria la definició,

Santiago Auserón pre

■

senta aquest divendres el seu nou disc Libertad al Teatre Romea a porta tancada. Una iniciativa d’Àfora Focus/Fundació Romea i La Huella Sonora amb la col·laboració de La Vanguardia i l’emissora de ràdio mexicana Reactor 105.7 FM, que serà retransmesa en streaming en directe divendres 25 a les 12 h., al web del diari. La sessió es reemetrà el mateix dia a les 22 h.

Pícnic, on hi havia Toti Soler, de Màquina!, de Música Dispersa... I després de tota aquesta experiència, per mi és com un honor i un luxe absolut que m’ha procurat la vida viure almenys una part del temps a Barcelona i poder entrar en aquesta tradició. I en Joan va ser la clau que va obrir la possibilitat de relacionar-me amb la tradició de la música catalana.

Però no ha tingut més remei que substituir-lo en el grup.

És molt fotut, però no va arribar a sentir el disc totalment acabat. I que quedi clar: contagiat de la covid, des de l’uci i tres o quatre dies abans de morir, em va enviar un watsap dient-me que per ocupar el seu lloc el que entendría millor el que estàvem fent era Vicenç Solsona. I tenia raó, és un guitarrista espectacular i molt bona persona. ■

Senyes d’identitat “Soc roquer de carrer de Saragossa, parteixo del rock i vaig després cap a altres fronteres”

Vicenç Solsona “Des de l’uci Joan Vinyals em va dir que Vicenç Solsona era l’idoni per substituir-lo”

Barcelona “Per mi és com un honor i un luxe viure almenys una part del temps a Barcelona”