La Vanguardia (Català-1ª edició)
La falsa confrontació entre Barcelona i Màlaga
Guanyi qui guanyi la seu de la Copa de l’Amèrica, Barcelona i Màlaga són dues ciutats complementàries que, juntament amb València, haurien de col·laborar per articular un litoral de cultura i innovació. Picasso 2023 és un bon pretext.
Un barceloní que no hagi estat mai a Màlaga i que pugi per primera vegada a la fortalesa de l’Alcazaba se sorprendrà per l’extraordinària semblança entre el litoral de la seva ciutat i el d’aquest emergent municipi andalús. Pensarà que l’únic que diferencia un paisatge de l’altre és la presència de la plaça de toros malaguenya a la vora de la platja... només si desconeix que la Barceloneta va acollir una plaça de toros que va estar activa fins al 1923.
Hi ha molts paral·lelismes entre dues ciutats que històricament han hagut d’inventar-se a si mateixes: Màlaga és la ciutat més gran d’Espanya que no és capital autonòmica, i Barcelona, una de les metròpolis europees més importants que no exerceix la capitalitat del seu país.
Els últims anys s’assisteix a una tendència accentuada a comparar-les i fins i tot a enfrontar-les. En el cas de Barcelona, per desmerèixer-la: se’ns presenta com la ciutat decadent que es deixa avançar per la més dinàmica. I, en el cas de Màlaga, per lloar un model, el de l’alcalde, Francisco de la Torre (PP), que l’ha convertida en referència d’innovació urbana, amb la cultura i la tecnologia com a carta de presentació.
Aquesta mena de debats acostumen a ser estimulants, tot i que de vegades calgui situar les coses en el seu terme just: que Màlaga sigui un exemple de com una ciutat es pot reinventar amb èxit gràcies a la inversió en cultura no implica que s’hagi convertit en una potència cultural a l’altura de Barcelona. I, a la inversa, que a la capital catalana sovint s’infravalori el valor diferencial de la cultura no vol dir que hagi deixat de ser una capital creativa de primer ordre.
La cartellera (en un sentit ampli del terme) barcelonina només admet comparació amb la de Madrid, mentre que ciutats com València, Bilbao o Sevilla tenen atributs per considerar-se també capitals culturals.
Pel que fa al dinamisme emprenedor, malgrat el l’enlairament prometedor de Màlaga i el seu posicionament com a hub tecnològic, la preeminència de Barcelona encara és menys discutible: segons l’informe de Spanish Tech Ecosystem, l’ecosistema barceloní va rebre, entre el 2015 i el 2021, una inversió de 4.600 milions d’euros en capital risc, la qual cosa la situa en primer lloc, al davant de Madrid (2.800 milions). Màlaga és onzena amb 35 milions.
Ara el destí i uns neozelandesos han volgut enfrontar Màlaga i Barcelona en un duel menys conceptual: com es recordarà, les dues ciutats competeixen amb la irlandesa Cork i la saudita Jiddah per convertir-se en la seu de la prova nàutica Copa de l’Amèrica el 2024. L’equip guanyador de l’última edició, l’Emirates
Team New Zealand, ha de prendre una decisió a final de mes.
Fa temps que Màlaga treballa la seva candidatura i assegura que ha aconseguit el pressupost necessari, per bé que encara té pendent l’ampliació de l’adossat al dic de Llevant, el moll que ha de servir de base per a la competició. Barcelona ha irromput més tard en la pugna, però té les infraestructures molt més avançades. En fonts de les dues candidatures s’apunta un optimisme moderat. El suport entusiasta que divendres va donar l’alcaldessa Ada Colau al projecte, després d’haverse reunit amb Grant Dalton, director del Team New Zealand, indueix a pensar
S’acostuma a fer servir la comparació per qualificar de decadent la capital catalana
que Barcelona avança amb pas ferm en el procés d’elecció.
Sigui quin sigui el resultat, s’hauria d’evitar entrar en una espiral de desqualificacions. Ni Barcelona serà més decadent si perd (el consens polític entorn del projecte ja és un èxit de la candidatura impulsada per Barcelona Global) ni hauria de mirar amb condescendència Màlaga si es queda amb el premi. Al contrari, hi ha prou raons perquè les dues ciutats actuïn com a aliades, juntament amb València, en un eix litoral d’innovació i creativitat. L’any Picasso 2023 pot ser una bona excusa per enfortir una relació que només pot portar avantatges. Amb regates o sense regates.