De qui és la terra o el capitalisme salvatge, al Ver-MOT d’Olot

Plou, un xim-xim escàs però que obliga a canviar l’escenari del Ver-MOT, l’acte més informal del Festival MOT, i en comptes del cel obert de la plaça de Braus ens resguardem a la sala El Torín. Dissabte al matí i fem del vermut, aquest cop de franc, i amb l’afegit d’una conversa entre escriptors sobre la pèrdua del món rural.

Amb Toni Orensanz fent de moderador, Llucia Ramis, Miquel Àngel Martín i Maica Rafecas van parlar de com els seus últims llibres ( Les possessions, Anagrama; La drecera, Periscopi, i El setembre i la nit, LaBreu) tracten, sense que haguessin volgut fer cap pamflet, de com el capitalisme depredador ha acabat conduint la societat cap a la pèrdua de la propietat de les terres i del paisatge. Com va resumir Maria Bohigas: “Els escriptors escriuen des de la pèrdua”.

I encara faltava la tarda, que no ens vam perdre. ●