La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Alcarràs’ emociona i Guzmán fa riure amb ‘Canallas’ al festival de Màlaga
Dani de la Orden competeix amb ‘El test’, comèdia sobre el poder dels diners
Cinc anys després d’obtenir la Bisnaga d’Or per la seva òpera prima Estiu 1993, Carla Simón va tornar a emocionar ahir en la tornada al festival de Màlaga –aquesta vegada fora de competició– amb Alcarràs, la pel·lícula que va en boca de tothom des que va guanyar l’Ós d’Or en la passada Berlinale. “Soc feliç que es vegi a Espanya per primera vegada”, va dir la directora catalana amb gran part de l’elenc d’una pel·lícula en què retrata la decadència del món rural, centrada en una família que, després de diversos anys conreant préssecs, ha de fer front a la seva última collita. El propietari de les terres ha decidit invertir en plaques solars i els Solé veuen ara, amb incertesa, el seu futur. “Tot parteix dels meus tiets, que conreen préssecs a Alcarràs, i és una cosa que he viscut de prop i tenia un desig molt fort de retratar-los, sobretot en morir el meu avi”, va adir Simón, que va ser rebuda amb aplaudiments rere el passi de premsa.
“Tenia el desig de retratar què significa ser part d’una família molt gran i com, quan hi ha molta gent, les emocions juguen un efecte dòmino. D’aquí va sorgir la idea de coralitat, com un problema crea una crisi familiar que té conseqüències per a tothom”, va afirmar. Sempre va tenir clar que havia de rodar “amb gent d’allà, no amb actors”. I de la seva experiència a Berlín va confessar que durant la projecció “el més bonic va ser sentir que la gent reia i estava molt connectada amb la pel·lícula”, una cosa que atribueix al fet que toca un tema “universal”.“No sabíem que passaria això. A nosaltres ens toca molt de prop, però t’adones que tots tenim una família, i tots els països tenen una agricultura en crisi”.
Qui també torna al certamen malagueny és Daniel Guzmán, que el 2015 es va alçar amb la Bisnaga d’Or per A cambio de nada, el
“Aquesta pel·lícula l’he feta per al públic; volia fer comèdia per gaudir i que es vegi a les sales”, diu Daniel Guzmán
seu debut en la direcció. A Canallas s’ha llançat amb una atrevida aposta còmica, “molt personal i arriscada que uneix realitat i ficció” protagonitzada per una família d’actors no professionals, entre ells el seu amic Joaquín González
–tot un descobriment–, Luis Tosar i ell mateix. Joaquín, Luismi i Brujo són tres barruts de barri sense ofici que es retroben dues dècades després i es fiquen en situacions caòtiques per la necessitat constant que tenen d’estafar. “La pel·lícula ha estat molt difícil, un gran repte professional, perquè volia fer una cosa totalment diferent de la primera i sento molta responsabilitat per la gent que em dona suport”, comenta a aquest diari Guzmán, feliç que el seu projecte hagi provocat rialles durant la projecció. “Aquesta pel·lícula l’he fet per al públic. Volia fer comèdia per gaudir i que la gent la vegi a les sales. El riure és una necessitat en aquests temps tan convulsos”.
El dia d’ahir va oferir també moments distesos amb El test, comèdia de Dani de la Orden basada en l’exitosa obra de teatre de Jordi Vallejo. La història planteja a l’espectador un dilema sobre l’autocontrol i el poder dels diners a través del llibre d’una psicòloga de moda interpretada per Blanca Suárez: què preferiries tenir, 100.000 euros ara o esperar 10 anys i rebre un milió? Una pregunta que portarà cua. ●
L’estrella britànica continua el camí remarcat fa dos anys amb How I’m feeling now, i aprofundeix en la sonoritat del pop concebut com una unitat. Deixant enrere les referències experimentals que va exhibir, aquí ofereix una obra altament assequible, amb ressons del pop dels 80 i 90. Té la complicitat de Christine and the Queens o de Rina Sawayama.