El Bernabeu avalua la millora del Barça de Xavi

l’exterior. I es desitjaran sort amb la boca petita. El favoritisme és per al madridista, però Laporta, amb Xavi, vol posar fi a aquesta sensació. “Ganes de tornar-vos a veure”, va pronosticar en plena campanya. Avui els veurà de cara.

parapetat que mai després de la seva guàrdia pretoriana, no dubta a treure d’un cop de colze qui desviï el seu pas o tregui ínfules de poder. És el que tenen les cicatrius, que són memòria.

Laporta també és un home amb sort. Cada vegada que ha tingut dubtes, en la seva moneda ha sortit cara. Ja va passar amb Guardiola o Ronaldinho, que no eren les seves primeres opcions, però quan va arribar el moment, va saber escoltar i decidir. Si Laporta és responsable, malgrat les seves vacil·lacions a l’estiu, que Koeman s’estigués més del que era aconsellable a la banqueta blaugrana, també ho és d’haver portat per fi a Xavi i redreçar el rumb, encara que abans volgués Klopp o un noi de Terrassa més bregat. La història no està escrita de dubtes sinó de certeses, i la sort comptabilitza com a virtut de les segones.

Ja ho deia el vell Diallo a la seva vila de Mali. On hi ha un desig, hi ha un camí. I Laporta no vol agradar: desprèn el desig irrefrenable de tornar a guanyar. Sembla que ara està trobant el camí.

El 2 de març de l’any 2019 el Barça va guanyar al Santiago Bernabeu com era costum seu. Rakitic va fer gol i aquell equip que acumulava títols, entrenat en aquell temps per Ernesto Valverde, es va assegurar una altra Lliga folgada però amb prou feines celebrada. Es vivien els últims temps d’una època daurada, amb un colossal empatx que estava a punt de derivar en fenomenal i duradora indigestió. Dos mesos després aquell Barça capitularia de mala manera a Liverpool quedant oficiosament inaugurats el canvi de cicle i un pou d’on avui, tres anys i sis clàssics sense victòria blaugrana després, el club intenta sortir. A la banqueta, i després del pas de Quique Setién i Ronald Koeman, hi mana Xavi Hernández. A la llotja, Joan Laporta ha succeït Josep Maria Bartomeu.

I la plantilla? Sens dubte també s’ha regenerat. Seran molt probablement cinc els jugadors que aquesta nit apareixeran a l’onze titular i que també ho van ser en aquella última victòria de fa tres anys: Ter Stegen, Piqué, Alba, Busquets i Dembélé. Una quantitat considerable, però una minoria respecte als que no hi van ser, entre ells futbolistes de gran futur que ja devoren el present, com el cas d’Araújo, De Jong, Gavi, Ferran Torres i sobre tot Pedri, que arriba al partit d’aquesta nit en estat de gràcia després d’exhibir-se a Istanbul.

El Reial Madrid, per la seva banda, arriba al clàssic sense pressió excessiva., destacat al capdavant de la Lliga a 10 punts del Sevilla i a 15 del Barça (amb un partit menys) i impulsat moralment i esportivament per la seva visceral victòria en l’eliminatòria contra el PSG. La pega del madridisme es diu Karim Benzema. El davanter francès, el jugador més rellevant de la Lliga i principal catalitzador del joc d’atac blanc, no serà al Bernabeu per lesió. Potser si fos un partit definitiu, Ancelotti arriscaria, però amb mig campionat a la butxaca i el Chelsea esperant-se a la cantonada (quarts de final de la Champions), el veterà tècnic italià ha decidit no jugar-se-la.

La Lliga no està en joc, però sí l’avaluació del Barça de Xavi en un escenari dels que deixen pòsit per bé o per mal. No hi ha trofeu per decidir-ho, però sí un intangible molt valuós per ratificar en quina part del camí es troba el Barcelona. L’equip blaugrana progressa adequadament des de l’arribada del de Terrassa, tant numèricament (23 punts de 27 de possibles a la Lliga d’ençà que va començar l’any), com en l’apartat anímic (és òbvia la comunió amb l’afició), com

El Madrid, impulsat per la seva proesa contra el PSG, vol liquidar la Lliga sense Benzema

també en l’estètic (Xavi ho centrifuga tot a partir d’un respecte reverencial envers el model), així que guanyar al Bernabeu reafirmaria un projecte que avui va a quatre grapes, però espera posar-se a córrer ben aviat.

Sense Leo Messi, a qui Xavi va obrir ahir les portes de bat a bat en un missatge més ple d’afecte que factible, el Barça posarà el peu a la gespa del Bernabeu sabent-se observat pel món del futbol, en espera de comprovar si ja ha sortit del pou o s’haurà d’esperar una mica més per proclamar-ho ben fort.