La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un or forjat a la terra
Mariano García es proclama campió del món indoor de 800 metres
Marino García (24) sempre serà únic.
Allà on s’expandeixen la ciència i la tecnologia, els tests de lactats, les sabatilles màgiques i les superfícies sintètiques, Mariano García prefereix quedar-se al poble, en el petit Cuevas de Reyllo (Múrcia), a la casa dels seus pares, i pedalar cinc minuts per anar a entrenar-se a un camp de terra, triangular, el perímetre del qual s’acosta als 300 metres.
I en té prou amb això, i també amb la seva ànsia i amb el seu entrenador, Gabi Lorente –el mateix que també entrena Mohamed Katir–, per obrir-se pas entre l’elit del migfons mundial.
Prim, aparentment desordenat en cursa, en realitat un estrateg suprem, Mariano García continua trencant esquemes en els 800.
Des d’aquest dissabte és el campió del món indoor (és el tercer espanyol a aconseguir-ho, després de Colomán Trabado, or en els 800 el 1985, i Manolo Martínez, or en pes el 2003).
I amb el seu or al coll, es defineix a si mateix:
–Vull enviar-li una salutació al meu germà, que és a l’estadi, i al meu pare, que avui és el seu dia, i al meu poble, ja que avui ho hem lluitat –diu–. Però jo continuo pensant que soc dels dolents, encara que sigui campió del món ara, perquè encara tinc molt a millorar i cal treballar com si no fóssim ningú.
(...)
Cert: la seva aparent badada despista la resta.
En la cursa, Mariano García és força i passió, pura fúria espanyola malgastada en altres temps i ensinistrada aquest hivern. La seva és la història d’un obstaculista reconvertit en els 1.500 i, a la fi, en els 800.
La seva escomesa a Belgrad va ser un exemple d’autoconeixement i, també, una contradicció: Mariano García diu que prefereix quedar-se al poble i entrenar-se tot sol, sense companys ni referents, per no posar-se nerviós per tot el que fan els altres. Això diu.
I tot i això, veient-lo competir, fa la sensació que té llegida la cursa, que sap què passarà i què ha de fer.
Hi aquí hi ha la lliçó. El canadenc Marco Arop, gros, és un frontrunner.
Li agrada anar al capdavant i la
“Continuo pensant que soc dels dolents, encara que sigui campió del món, perquè tinc molt per millorar”