Ingebrigtsen, en una final del 1.500 sense espanyols

manera com va la cursa, un suplici. En realitat, no n’hi queda cap altra en un gran campionat, ja que li falta una cinquena marxa, aquest accelerament que tant premia d’altres, com Álvaro de Arriba, un altre magnífic dels 800 (quart ahir).

Doncs passa això: Arop arrenca i la resta el segueixen en la fila índia. I els números espanten, són de míting internacional.

Passa els 200 amb 23s97, amb De Arriba al grup i Mariano García a la cua.

Qui veu la prova pensa que García té problemes, però tot canvia cent metres més tard, quan l’espanyol accelera i en un no res es col·loca segon, darrera d’Arop, després de passar els 400m amb 50s34.

El canvi de perspectiva és for

Tant Saúl Ordóñez (6è

■ en la seva sèrie, en 3m43s67) com Ignacio Fontes (3r, en 3m43s75) van caure de la final del 1.500 d’avui (18.35 h), en què hi haurà Jakob Ingebrigtsen, plusmarquista mundial i campió olímpic, i Samuel Tefera, defensor del títol (2018). Per contra, Lorena Martín sí que disputarà la final del 800 femení (18.05 h). midable. Ara, Mariano García es mostra superb. Controla l’esquena d’Arop i veu la resta a través de les pantalles del pavelló. Demostra que domina l’escena: s’agrada, tal com s’havia agradat un mes i mig enrere, als Millrose Games, on havia firmat la millor marca mundial de l’any (1m45s12).

–Nova York m’atabala, amb dos dies de ser-hi ja no podia més, volia tornar al poble –explicava a Javier Sánchez, redactor d’El Mundo, en una entrevista.

Aguanta al canadenc i accelera en la contrarecta, amb tots bloquejats, ell també, perquè l’esforç ha estat excessiu. L’última recta és agònica, però continua dret empenyent amb braços i cames, i també amb l’ànima. Guanya amb 1m46s20, quinze centèsimes per davant de Noah Kibet. ■