EL EPO TATGE

Després del ‘big data’ arriba la neurociència, amb l’objectiu de provocar la següent revolució en el futbol

Wembley va contemplar el 27 de febrer un fet inaudit en els seus gairebé 100 anys de vida. Mai abans en un partit entre dos equips anglesos d’elit no s’havien vist 22 llançaments en una tanda de penals. Només Kepa Arrizabalaga va fallar. El porter del Chelsea, l’únic que quedava per llançar l’últim, va enviar la pilota a la graderia i la Copa de la Lliga va ser per al Liverpool. Una vegada celebrat el títol sobre la gespa i al vestidor, Jürgen Klopp va sorprendre en la seva roda de premsa quan va agrair públicament a una companyia neurocientífica alemanya la seva aportació en la fiabilitat dels seus homes a pilota aturada.

El lector podrà pensar que el mèrit és qüestionable, ja que el Chelsea va convertir deu dels seus onze llançaments. Tot i això, si es consulten les estadístiques del Liverpool aquesta temporada, es pot comprovar que és l’equip d’Europa que més gols fa d’estratègia, motiu pel qual aquella empresa va ser contractada l’estiu passat. És cert que té excel·lents futbolistes amb un xut extraordinari (AlexanderArnold, Salah...) i molt poder aeri (Van Dijk, Matip o Fabinho). També ho és que aquests mateixos jugadors formaven part de la plantilla red el curs anterior, quan entre la Premier i la Champions van marcar 13 dianes. A hores d’ara, entre les dues competicions, en sumen ja 20, segons dades d’Opta. La principal novetat d’aquest Liverpool més letal a pilota aturada és la introducció de la neurociència en el seu mètode de treball, una eina en alça que pot ser d’utilitat en la recerca constant de la perfecció en l’esport d’alta competició.

Com va passar (i passa) en el seu dia amb el Big Data, el Brain Data vol fer-se un lloc en el futbol, en aquest cas per complementar la feina psicològica dels clubs. L’objectiu és ajudar l’esportista a arribar a un estat mental òptim que li permeti prendre decisions millors i d’una manera més precisa. No només és aplicable a la pilota aturada, també en qualsevol altra situació al camp. “El problema dels futbolistes és que pensen massa. Hi ha evidències científiques que demostren que actuar de manera intuïtiva i emocional millora el rendiment”, assenyala Mikel Alonso, CEO de Brain Data Sports i metge especialista en neurociència aplicada al comportament per la Universitat Complutense de Madrid. Aquest instint, de vegades natural, com va explicar Pedri després de marcar el seu gol a Istanbul (“al camp les coses em surten soles”), es pot potenciar.

Al cervell hi ha dues vies que processen la informació visual: la dorsal i la ventral. La primera és la zona d’aprenentatge, que és més lenta perquè s’activa quan es fa un esforç mental més gran.

Elèctrodes al cap. L’estrella del Liverpool, Mohamed Salah, en una imatge de la pretemporada passada

FONT: És la que treballa quan el jugador ha de pensar què fer amb la pilota. En canvi, en la segona actua el coneixement assimilat de manera inconscient, adquirit després de milers d’hores d’aprenentatge previ, això és, sessions i sessions d’entrenament per als esportistes. Segons els neurocientífics, el corrent ventral és el que contribueix a una millor tria en un curt espai de temps. “Un estudi del psicòleg John-Dylan Haynes va revelar que el nostre cervell pot predir amb diversos segons d’antelació quina decisió prendrem. Sabent això, en el futbol se li ha de donar més valor als automatismes interioritzats sobre la gespa, més associats a l’acció reacció que al pensament elaborat”, exposa José Valenzuela, investigador en neurociència de la Universitat de Barcelona.

L’última pretemporada, el Liverpool va compartir un vídeo en què apareixien alguns dels

El ‘brain data’ vol ajudar l’esportista a arribar a un estat mental òptim per a la presa de decisions

El Liverpool aplica la tecnologia des d’aquest curs i és el club europeu amb més gols a pilota aturada