Més competència i accés als recursos del BCE

La voluntat de crear un banc públic català ha estat una aspiració permanent de les forces nacionalistes catalanes, gairebé des del ja llunyà dia en què Jordi Pujol va guanyar les primeres eleccions autonòmiques de la democràcia, el maig del 1980, tot i que el seu model concret ha anat variant a mesura que variava l’economia i el sector financer.

Josep Maria Cullell va ser el primer a estudiar seriosament el projecte durant la seva etapa a Economia, entre 1983 i 1987. Anys després, el 1991, Pujol va fer l’encàrrec al llavors responsable d’aquell departament, Macià Alavedra, l’home que va representar el vincle més estret del pujolisme amb el món empresarial català. En aquell moment, la idea era ampliar les capacitats financeres de la Generalitat enfront dels avantatges del concert basc o l’escassetat d’inversions públiques a Catalunya.

Els moviments més concrets van començar amb Andreu Mas-Colell com a conseller d’Economia, el 2013. Però no es va fer el pas de sol·licitar una fitxa bancària equiparable a la de qualsevol altre banc del sector. Es va optar per plantejar-ho com una entitat financera semblant a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

L’objectiu era introduir més competència després del procés de concentració bancària desfermat després de la crisi financera del 2008. Fins aquest moment, a Catalunya hi tenien la seu deu caixes d’estalvis i el Banc Sabadell, i hi operaven altres desenes d’entitats d’estalvi i la resta de bancs espanyols. Després de la gran recessió, van desaparèixer totes les caixes menys La Caixa, la líder del sector a l’Estat, i alguna entitat de mida petita, com ara la Caixa d’Enginyers. La resta van ser absorbides per bancs o intervingudes per l’Estat després de la injecció d’ajuts públics. Així, van deixar de ser operatives Caixa Catalunya, Caixa Penedès, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Caixa Girona, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, Caixa Laietana i Caixa Manlleu. Un autèntic vendaval per a les finances catalanes.

La Caixa, l’única que es va salvar, es va transformar en l’actual CaixaBank i fa poc ha adquirit Bankia, resultat al seu torn de la fusió d’altres caixes espanyoles i que va acabar in

tervinguda per l’Estat el 2012.

Un procés que va afectar la resta de les caixes d’Espanya, la majoria de les quals va desaparèixer. També alguns bancs, bé per fusió, bé per fallida, com en el cas del Popular, adquirit per un euro pel Santander.

La Generalitat considera que una entitat bancària pública podria aportar competència al mercat per assegurar finançament a empreses i particulars. Una condició per poder assumir un paper financer significatiu és tenir accés al finançament del Banc Central Europeu (BCE), base de l’expansió de l’activitat bancària. ●

El Govern català creu que un banc públic que capti dipòsits introduirà competència

La Generalitat es va plantejar projectes embrionaris des de la primera victòria de Pujol el 1980