Sorprenent

Quan l’empresari xinès Li Shufu va comprar a l’americana Ford la sueca Volvo, el rei de Suècia va visitar Hangzhou, a la Xina, per visitar-lo. Li no va canviar res a Volvo, que va continuar amb els seus directius. Durant el període que havia estat de Ford, Volvo va superar els 2.000 milions en pèrdues. Però quan la va comprar Li va començar a guanyar diners. A més a més, Li va obrir noves plantes a la Xina i als Estats Units. Avui els treballadors de Volvo se senten còmodes i motivats per tirar endavant una empresa que manté el valor de la seguretat i creix internacionalment.

A la Xina Li Shufu és admirat per molts empresaris que es volen internacionalitzar però no s’atreveixen a fer-ho a passos de gegant. A Europa i als EUA hi ha moltes empreses petites i mitjanes, fins i tot alguna de gran, que no tenen un desplegament internacional, i, com que vivim en una economia global, no tindran més remei que o comprar-ne d’altres o, en més casos, vendre’s. Hi ha presidents d’aquestes empreses que s’autoenganyen. No volen sentir la proposta de vendre, però no en poden comprar d’altres ni saben com entrar en altres mercats. Entre ells hi ha moltes empreses familiars, amb la idea de passar l’empresa a la generació següent. En aquests casos, vendre l’empresa es pot veure com una traïció, perquè no entenen que no tingui futur. Quants bancs i caixes d’estalvis teníem a

Espanya fa 30 anys? Quants n’hi ha, ara?

La internacionalització és inevitable, i els que no vegin com ho poden fer haurien d’organitzar-se per vendre’s l’empresa raonablement bé, abans que això la perjudiqui. Segur que algun competidor vol guanyar volum o alguna empresa estrangera vol penetrar en el mercat espanyol. O una empresa familiar amb recursos i pensant a futur vol diversificar. Segur que si alguna d’aquestes empreses que no saben internacionalitzar-se tenen un competidor que va invertir a Rússia o a Ucraïna ara ho explicaran a tothom: “Recordeu el meu amic de Madrid? Aquell que fardava que havia invertit a Rússia i que li anava molt bé. Doncs ara no sap si la seva empresa continuarà o no. Ja us deia jo que això d’internacionalitzar-se és molt perillós”.

Però malgrat com n’és, de gran, Rússia és important per a poques empreses. El més preocupant és la durada, l’extensió geogràfica i el nivell de brutalitat a què pugui arribar aquesta guerra, amb l’impacte en emigracions, falta de materials i productes que es transferien internacionalment, i òbviament un efecte negatiu sobre moltes economies europees.

El 2018 fèiem unes previsions fantàstiques, però va arribar la covid. Ara, quan semblava que sortíem del forat, arriba una guerra. Algú deia que el següent podria ser una invasió de marcians. Potser

Hauríem de crear el Ministeri de la Sorpresa i estudiar què pot venir, ara

podríem crear el Ministeri de la Sorpresa, per estudiar el que pot venir: marcians, un sobtat i brutal refredament o escalfament del planeta, que aparegui un emprenedor que creï un nou país comprant-ne un que s’hagi posat a la venda desesperat per l’endeutament... En fi, ja ho veurem.