La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les ETT potenciaran els contractes indefinits de fixos discontinus
El sector de l’ocupació temporal reformula el funcionament amb la reforma laboral
Un dels principals objectius de la reforma laboral és posar fi a la inestabilitat de l’ocupació reduint els contractes temporals al mínim possible. Per això, el Govern central i els agents socials van pactar suprimir el contracte d’obra i servei, utilitzat amb assiduïtat per cobrir llocs de feina que tenien una vida tan llarga com durava l’obra o servei en qüestió. En alguns casos el contracte podia ser de mesos, però en d’altres s’allargava anys, fins i tot més d’una dècada.
Per això, des que la normativa es va aprovar a finals de l’any passat, les empreses s’han vist obligades a contractar aquests treballadors com a indefinits i a acomiadar-los de manera massiva quan s’acaba l’obra o servei en qüestió. Però més enllà de les decisions internes de cada companyia, el sector de les Empreses de Treball Temporal (ETT) –a què els empresaris recorren quan prefereixen externalitzar aquesta operativa– també han vist perillar part del seu negoci. Segons dades del Ministeri de Treball de l’any passat, aquest sector –format per un total de 247 empreses a Espanya– va gestionar més de 4 milions de contractes temporals i, d’aquest total, més d’una tercera part –1,5 milions de contractes– van ser d’obra i servei.
A efectes pràctics, aquesta figura desapareixerà l’1 d’abril, quan s’acaba el període transitori que el Govern va donar a les empreses per adaptar-se al redactat de la llei. I, quan queden menys de dues setmanes del canvi, les ETT treballen a contrarellotge amb l’objectiu de no perdre una tercera part de la seva activitat.
A sobre de la taula s’hi mouen diferents cartes. La més innovadora és la contractació de treballadors indefinits sota la modalitat de fix discontinu, una figura que tenia poc protagonisme fins ara (tot just representava un 2% dels contractes indefinits a Espanya) i que permet a les empreses remunerar el treballador únicament durant les temporades en què hi ha necessitat de donar servei, per exemple, durant la temporada alta de turisme.
Enrique Rodríguez, director general de Manpower a Espanya, confirma la seva intenció d’aplicar aquest tipus de contracte a partir d’ara: “Estem treballant per tenir un pool (grup) d’empleats fixos amb l’objectiu de col·locar-los en funció de les necessitats de les empreses clientes”.
El directiu comenta que encara és aviat per saber el pes que tindrà aquesta figura en les seves contractacions, però creu que s’utilitzarà de manera “significativa”. En tot cas, Manpower té intenció de combinar aquesta fórmula amb el tradicional contracte eventual per circumstàncies de la producció (de fins a 12 mesos de durada).
Els seus principals competidors prendran camins diferents. En el cas de Randstad, la voluntat també passa per convertir el màxim nombre de treballadors temporals en fixos discontinus, tot i que adverteixen que això dependrà dels últims retocs en la normativa que estan negociant amb el legislador. “Volem treballar amb les mateixes condicions que la resta d’empreses”, assenyala sense donar més detalls Luis Pérez, el director de relacions institucionals de Randstad.
FONT:
La consultora Grup Montaner, que té una divisió de l’ETT, també preveu utilitzar aquesta modalitat amb l’objectiu d’ocupar el màxim temps possible els seus empleats indefinits. El director general, Joan Montaner, explica que la idea és que sota el seu paraigua els empleats puguin arribar a treballar en empreses de diferents sectors, com el logístic, el farmacèutic o l’industrial.
La plataforma Jobandtalent, unicorn nascut a Espanya, també preveu utilitzar aquesta fórmula de manera generalitzada. “A través del nostre marketplace, creat al voltant de centres de treballadors, som capaços de recol·locar-los i oferir-los aquesta “continuïtat discontínua”, asseguren fonts de l’empresa emergent.
En canvi, a la multinacional Adecco són més escèptics sobre aquesta figura. “És molt nova i creiem que en la gran majoria de casos serà més àgil treballar amb contractes eventuals per circumstàncies de la producció”, apunta Javier Blasco, director de l’Institut d’Adecco.
El mateix diu Glòria Rams, membre de l’equip legal de la firma gironina Eurofirms: “El contracte per circumstàncies de la producció serà el més utilitzat, per la seva semblança amb els contractes temporals que hi havia fins ara. L’empleat fix discontinu suposa una novetat i la seva regulació legal encara és poca”. Per exemple, diu, no s’ha concretat quin serà el període d’inactivitat entre una posada a disposició i una altra, ni si la indemnització per falta d’ocupació no inclourà tot el període de contracte o només el d’activitat.
En general, les ETT es mostren inquietes davant l’encaix inicial de la reforma laboral en la seva activitat. Estan dedicant sobrecostos (les xifres dels quals prefereixen no compartir) per emmotllar-se a les noves demandes. En alguns casos, també preveuen pujar les tarifes als clients perquè, a partir d’ara, les indemnitzacions en cas d’acomiadament dels empleats fixos discontinus seran les corresponents al contracte indefinit.
Algunes ETT també lamenten la pujada de 26 euros de la cotització a la Seguretat Social en els contractes eventuals de menys de 30 dies. I també cal tenir en compte que les ETT podran veure’s afectades pels nous límits en la temporalitat en la concatenació de contractes. A partir d’ara, un treballador serà indefinit si supera 18 mesos treballats durant 24 mesos, en lloc de 24 durant 30.
En tot cas, el sector espera que, una vegada superat el període d’adaptació, l’activitat segueixi el seu curs amb normalitat. En períodes de conjuntura desfavorable com l’actual, les empreses solen confiar en les ETT per la flexibilitat de la seva operativa, apuntava aquests dies un empresari del sector. ●
El contracte d’obra i servei, que desapareix d’aquí dues setmanes, els suposa més d’un 30% de l’activitat
Els hostes de l’hotel Claris de principis dels noranta es trobaven amb dos treballadors molt peculiars quan arribaven a l’establiment. Eren Joaquim Clos (Barcelona, 1981) i el seu germà bessó, en Jordi, que exercien de portamaletes juntament amb altres treballadors. Una parada habitual per als dos nens abans d’anar a visitar l’àvia al Maresme els caps de setmana. “Ens agradava barrejar-nos en aquell ambient, semblava un joc”, recorda. Des de molt petit, Joaquim Clos s’ha impregnat del negoci familiar que ha capitanejat el seu pare, Jordi Clos, al capdavant de la cadena Derby, una de les mes rellevants de la indústria turística barcelonina.
Després d’engegar el Caesar de Londres, amb només 24 anys, Joaquim Clos ha tingut diferents responsabilitats a l’empresa familiar fins a convertir-se en director general de Derby Hotels Collection el novembre del 2019. El seu comandament al grup s’ha intensificat els últims mesos, després que Jordi Clos hagi tornat a assumir la presidència del Gremi d’Hotels de Barcelona després de la renúncia al càrrec de Jordi Mestre l’agost del 2021, una cop va vendre Selenta al fons canadenc Brookfield Asset Management per 440 milions d’euros. “El meu pare es torna a dedicar a la representació institucional del sector i jo assumeixo el dia a dia de l’empresa”, assenyala.
Semblava que tenia clar el seu futur professional des de molt aviat. “Ha estat un procés natural, quan vaig acabar l’institut vaig estudiar Turisme a Esade perquè volia una formació relacionada amb els meus objectius”. Poc després va assumir l’encàrrec d’aixecar el Caesar de Londres, per al qual va anar a viure a la capital britànica el 2004 i va poder desenvolupar la seva afició per aprendre idiomes. “M’agrada relacionar-me amb altres persones en la seva llengua i interessarme per la cultura dels llocs on ens establim”, afirma. El 2011, quan es va instal·lar a París per obrir l’hotel Banke, també va aprofitar per reprendre les classes de francès i poder-se comunicar amb l’equip de Derby a la capital de França.
Ara li ha tocat lluitar amb un dels moments més complicats del negoci. “La pandèmia ha trastocat tot el sector”, diu. Joaquim Clos ha suportat la situació mà a mà amb Jordi Clos, però prenent les seves pròpies decisions i imprimint el seu segell personal a la companyia. “Som un equip, però no soc el meu pare”, afirma. Entre els seus tocs personals, a banda de les sabatilles Converse que calça, hi ha una concepció del luxe turístic allunyada dels paràmetres convencionals. “Ho solem associar al poder adquisitiu o a l’ostentació; per mi la definició del luxe és una cosa molt personal, és poder sentirte ben tractat en una destinació, conèixer el lloc on t’allotges, trobar una experiència que et marqui”. És el que ell ha trobat com a turista de motxilla a Namíbia o anant de càmping amb la dona i els dos fills els últims anys. O el que ofereixen als clients dels seus hotels a través de les col·leccions d’art egipci del seu pare –solien organitzar visites guiades i degustació de vi abans de la pandèmia–.
Cada setmana agafa la maleta per supervisar un dels seus hotels –Derby té 29 establiments entre hotels i edificis de pisos turístics, la majoria de capital 100% familiar–. “M’agrada dirigir de manera propera, implicar-me i conèixer l’equip”, explica acabat d’arribar de Madrid. A la capital espanyola tenen la seu del grup des del 2015 per motius empresarials.
La cadena ha aconseguit superar els dos primers anys de pandèmia sense haver de desfer-se de moment de cap actiu, que té un valor que puja fins a 850 milions d’euros, i amb un deute sota control, tot i que no li han faltat ofertes. Per a aquest any preveuen començar la recuperació i arribar als 60 milions de facturació, després dels 30 milions del 2021 i els 76 del 2019. La seva confiança en el potencial de Barcelona és total, però insisteix que la ciutat necessita un revulsiu, “un nou projecte”. “No ens hem de comparar constantment amb Madrid, però hi ha altres ciutats europees que estan avançant i Barcelona necessita tornar a il·lusionar i marcar el seu rumb”. ●
L’Institut d’Estadística de ■
Catalunya (Idescat) ha ampliat en dues dècimes la caiguda que va patir l’economia catalana el 2020 i l’eleva d’un 11,5 a un 11,7% del PIB, segons les noves estimacions. La revisió a la baixa del càlcul evidencia que l’impacte de la pandèmia sobre l’economia catalana, que va provocar la caiguda més important del PIB des de la Guerra Civil, va ser una mica més profunda del que s’havia estimat. / Efe
“No ens hem de comparar constantment amb Madrid, però Barcelona necessita un nou projecte”
Amplia la caiguda del PIB català el 2020 a un 11,7%