Amistat, culpa i coloms

Aquesta és una història real d’amistat, culpa, coloms, conflicte territorial i lluita contra les forces de la natura. M és una dona vitalista que entra a la casa d’una amiga que està de viatge i li ha demanat que faci fora un colom que ha niat al seu balcó, sota l’aparell d’aire condicionat.

M, generosa per naturalesa, narra: vaig haver de treure tot el niu ple de caca, i no em va agradar gens, el colom havia post ous. Vaig treure dos ous a mig covar. La meva amiga, de fet, no va treure el niu per no sentir-se mala persona, perquè, quan el va veure, hi havia un petit colom i li va semblar massa cruel fer fora el nadó ocellet. No va fer-hi res i va sortir feliç de viatge, pensant que la mare coloma se n’aniria sola, i va trucar a la seva amiga que soc jo, perquè tragués després el niu i la caca. Hi vaig anar. Però hi havia dos ous més. Jo sí que vaig tenir el cor fred. Vaig comprar un rascador d’esquena per accedir sota l’aire condicionat, i li donava amb el pal. Una coloma em

I jo treia els seus ous com una criminal; la desnonava completament

mirava des de la teulada de davant amb els ulls vermells. Era ella. I jo treia els seus ous com una criminal. La desnonava completament. Quan per fi ho vaig netejar tot, el colom es va ajuntar amb dos amics seus. Tres ocells em miraven amb els ulls vermells. Jo no sabia què fer. Li vaig parlar a la mare coloma. “Mira, em sap greu, necessito fer-ho. Així és la vida. Jo mateixa no he tingut fills, almenys tu, abans d’això, en vas tenir algun”. Li vaig deixar anar uns discursos absurds per desnonar-la més en pau; aquelles qüestions de justícia que ens inventem. Vaig omplir el forat perquè no hi pogués accedir més. Van venir més coloms a mirarme des de la teulada de davant. Fins que va arribar un de blanc. Vaig pensar “d’acord, ha vingut el de la pau, estem en pau; han entès que un niu a l’aire condicionat no pot ser”. Me’n vaig anar del pis. A la meva amiga li vaig dir que és el més lleig que he fet en la meva vida. Vaig fer la feina bruta perquè l’estimo molt. Avui he tornat al pis a regar el gerani. La coloma ha trobat un altre forat on instal·larse. Ha post més ous. No s’immuta quan m’acosto. Resisteix, asseguda als seus nous ous, amb els ulls vermells. Em coneix. Aquesta vegada no pensa moure’s. A la meva amiga li he dit que no puc més amb la coloma, que s’hi s’ha quedat, amb la incubació. Final. Aquesta història no té lliçó. c