Tambors electorals

Falten catorze mesos per a les eleccions municipals i ja hi ha intensos moviments per organitzar candidatures. A Barcelona la cosa està molt animada. Els partits que van quedar al capdavant fa tres anys (ERC, BComú i PSC) mantenen viu el debat sobre quins seran els seus candidats. El republicà Ernest Magarall es veu com a alcaldable un altre cop, per bé que el fet que al gener farà 80 anys fa intuir que, si és cap de cartell, es presentarà amb un número dos amb capacitat per agafar les regnes si fos necessari. ERC ha conjugat alguns noms per liderar la llista, però els sondejos assenyalen Maragall com qui més bons resultats resultat obtindria.

Per la seva banda, l’alcaldessa Ada Colau esfulla la margarida. Ha traslladat al seu cercle íntim que se sent cansada i, en altres circumstàncies, donaria pas a un relleu i així compliria el codi del partit, que limita els mandats. Malgrat això, ningú a BComú no preveu cap altre candidat diferent de Colau, perquè sense ella donen per fet que perdrien clarament les eleccions. L’alcaldessa anunciarà la decisió abans de l’estiu.

El socialista Jaume Collboni es vol tornar a presentar i, malgrat que han tornat a sonar noms per rellevar-lo, sembla que el seu partit està decidit a apostar per ell. El cap de setmana que ve hi podria haver notícies sobre la candidatura amb què el PSC vol recuperar l’alcaldia de Barcelona, que va perdre fa onze anys.

Junts per Catalunya ha triat Elsa Artadi com a alcaldable i mira de reüll les diverses candidatures de centredreta catalanista que es volen pre

Els partits petits o nouvinguts poden tenir la clau per elegir l’alcaldia de Barcelona

sentar a aquests comicis, ja que poden restar força a la llista postconvergent. Passa el mateix amb el PP, que va entrar per poc a l’Ajuntament i ara tem que la irrupció de Vox els deixi sense representació municipal. Algunes enquestes donen per fet que la ultradreta tindrà dos o més regidors.

La líder del que queda del grup de Ciutadans, Luz Guilarte, es presentarà i intentarà sobreviure a la desfeta general del partit. I Eva Parera, escindida del grup de Guilarte, optarà a l’alcaldia amb la seva formació, Valents. A més, sonen altres noms, com ara Santi Vila o Sandro Rosell, per liderar noves apostes polítiques. Sense oblidar que la CUP intentarà tornar a asseure’s a l’Ajuntament. Tothom fa comptes a costa dels sis regidors que va obtenir Manuel Valls amb la marca de Ciutadans i que ara s’han dispersat. El repartiment d’aquests escons determinarà el resultat a Barcelona.

Aquestes eleccions seran l’examen definitiu per a Colau, perquè si s’hi presenta serà per última vegada. Per això és inevitable parlar de plebiscit. Els seus antecessors a l’alcaldia també van passar pel tots contra un. Tanmateix, sembla clar que hi haurà un resultat molt ajustat i dividit. El futur alcalde pot ser el menys votat de la història i arribar al càrrec perquè tingui un sol vot més o bé per la suma de tres partits o més, que donarien la majoria. Aquesta vegada les formacions petites tindran la clau.