La Vanguardia (Català-1ª edició)
La bèstia del Wall Street veneçolà
Ángela Bonadies i Juan José Olavarría converteixen en una història gràfica ‘l’ocupació’ de la Torre de David
En ple centre de Caracas s’aixeca la Torre de David, un gratacel de 45 pisos i 195 metres d’alçària, considerat en el seu moment el vuitè edifici més alt d’Amèrica Llatina, la construcció d’aquest edifici va quedar paralitzada el 1994 quan s’havia acabat un 70% de l’obra. La mort del principal accionista, David Brillembourg, i una crisi bancària a Veneçuela van propiciar la fallida de l’empresa constructora, el Centro Financiero Confinanzas, i la seva posterior ocupació per famílies sense sostre. El que havia de ser el Wall Street veneçolà es va convertir en una “favela vertical organitzada” que va arribar a allotjar l’any 2007 unes 900 famílies (prop de 4.500 persones).
Aquesta operació, emparada per una cooperativa habitacional (Caciques de Venezuela), es va prolongar fins al 2014, quan la corrupció i la misèria s’havien apropiat de l’edifici i el govern de Nicolás Maduro va manar desallotjar-lo. Des d’aleshores, aquest insòlit fenomen va propiciar diferents projectes, entre els quals destaca l’exposició guanyadora del Lleó d’Or de la Biennal d’Arquitectura de Venècia del 2012 i la feina de dos artistes veneçolans exiliats, Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, que ha adoptat diferents formats com instal·lacions, fotografia, escultura i ara una novel·la gràfica titulada A les entranyes de la bèstia, els originals del qual es presenten ara a la sala Miserachs de La Virreina, Centre de la Imatge (estarà oberta fins al 5 de juny).
Els dos autors presenten a Barcelona els originals d’un còmic del qual només se n’ha pogut fer una publicació clandestina, amb 500 exemplars venuts a mà a Veneçuela. Un altre paquet amb més exemplars que havia de sortir amb destinació a Barcelona va ser interceptat a la duana veneçolana i se’n va impedir la sortida en ser considerat “pornografia política”.
Bonadies i Olavarría van aconseguir accedir a l’interior de la torre el 2010 amb el permís del capo que controlava l’edifici, un antic pres reconvertit en pastor evangelista que imposava la seva llei. I el còmic, que parteix de les fotografies i de les converses amb els habitants de la torre, retrata les precàries condicions de vida i el poder autoritari, castrense i masclista que regnava al seu interior. El que podia haver estat un model d’ocupació d’habitatge per als sensesostre en un règim socialista es va convertir en una vergonya nacional. I com assenyalen els dos artistes presents ara a La Virreina, “la torre és una icona que representa les últimes dècades de Veneçuela: de la promesa modernitzadora del capital a la promesa revolucionària de l’Estat”. Una metàfora del capitalisme salvatge i la dictadura de l’Estat.
El còmic reflecteix la vida interior dels ocupants, des de la normalitat de les botigues, guar
La Virreina presenta els originals d’un còmic que és una metàfora de les últimes dècades de Veneçuela
deries, perruqueries o garatges instal·lats a l’interior, fins al caos derivat del control despòtic, de la presència de la prostitució i el tràfic de drogues, de les penoses circumstàncies d’habitabilitat (els ascensors no funcionaven, fins al pis 10 s’accedia amb moto, però per arribar al 35, el més alt dels ocupats, es feia a peu; l’aigua només arribava fins al 22).
Valentín Roma, comissari de l’exposició, considera que aquest projecte de Bonadies i Olavarría respon a la necessitat que l’art expressi les complexitats de la vida quotidiana sense caure en representacions efectistes pròpies de l’anomenada urbanalització. c