El bon humor és lliure

Jacques Flechemuller presenta la seva primera individual barcelonina a Esther Montoriol

“Per mi, Jacques Tati és tan rellevant com Vermeer”, va respondre Jacques Flechemuller (1945) quan li van preguntar pels seus mestres en l’art. Personalment, subscriuria aquesta declaració de principis, tan significativa per la part Tati com per la part Vermeer. Tot i que, per descomptat, podrien haver aparegut altres noms.

Flechemuller reconeix que van ser els grans autors del cinema còmic –també Buster Keaton i els germans Marx– els que li van ensenyar “a trencar amb tot el que es pot trencar, només pel plaer del descobriment, pel pur plaer de l’anarquia”. I es declara “convençut que l’humor és una funció essencial de l’art, és eficaç i és la millor defensa contra l’estupidesa que ens envolta”. Si ens hi fixem, tots els fanàtics agressius i repressius que poblen la Història –especialment, la de les guerres- es caracteritzen per la seva nefasta falta de sentit de l’humor. L’estupidesa amb pretensions manaires és sempre la més destructiva, i l’únic riure que coneixen els tirans és el riure sàdic, que és una desgràcia i sol significar just el contrari del sentit de l’humor.

Vaig descobrir l’obra de Flechemuller a finals del 2015, gràcies a la gran col·lectiva “DelicARTessen”, que presenta anualment la galeria Esther Montoriol. En aquella edició, es van donar a conèixer a Barcelona, a més, uns altres dos pintors extraordinaris, també figuratius: Xevi Solà i Jabi Machado. Ja llavors vaig destacar la gran frescor de Flechemuller, la seva feliç falta d’autocensures estètiques i el personal i salvatge sentit de l’humor amb què aquest pintor francès expressa i representa alguns aspectes i situacions pròpies de l’espècie humana. Vaig comparar la seva actitud libèrrima amb les de Gary Panter i Bob Zoell, dos dibuixants que van participar a l’“Homenatge a Hergé” que es va celebrar el 1984 a la Fundació Joan Miró, una exposició que vaig comissariar juntament amb l’il·lustrador i dissenyador Peret. Els últims sis anys, Flechemuller ha començat a ser reconegut als Estats Units i ha participat en diverses mostres col·lectives d’Esther Montoriol, però l’actual és la primera individual que presenta a Barce‘Smile’

Dibuix de Ja;ques F@e;hemu@@er amb una dona a;ompanyada d’un gos inquietantment semb@ant a e@@a i que @a fa semb@ar igua@ a @a mas;ota