Ganes de tornar a golejar

Amb 0-4 al marcador al minut 51, va sobrevolar el clàssic el fantasma del 0-5 del Cruyff jugador i el 2-6 de Guardiola i Messi

La lona del president Joan Laporta va ser premonitòria. La primera vegada que va tornar al Bernabeu, el Barcelona va enviar el Madrid a la lona pugilística. Tocat i enfonsat. Li va encolomar un uppercut a la mandíbula que li costarà oblidar i recuperar. El va noquejar amb quatre gols en 51 minuts. Van poder-ne ser més. Va poder ser un resultat històric. A la ment de tots (també dels madridistes que abandonaven l’estadi abans d’hora) sobrevolava el 0-5 del 1974 i el 2-6, per l’exhibició i perquè quedava gairebé tota la segona meitat. Fins i tot Piqué, autor del sisè gol el 2009, se’n va anar un parell de vegades a l’atac amb l’esperança de tornar a posar-se les botes. Ganes de tornar a golejar. Podia haver dit la pancarta gegant que es va despenjar en aquell edifici a prop què jugaven els visitants. Si alguna de la Castellana durant la campacosa temen a la casa blanca és un nya electoral. Barcelona desacomplexat, valent

En un tres i no res, en un temps i ofensiu. I ho van veure trucant a rècord, el Barça va reobrir unes fela seva porta. El van tenir davant rides que semblaven tancades. Aldels seus ulls, campant al seu aire. gunes cicatrius estaven oblidades, Ho van observar desvalisant futperò els blaugrana es van encarrebolísticament casa seva. Courtois gar d’assenyalar-les. Allà hi són. va evitar una xifra d’escàndol. Fan mal perquè recorden temps Deien que al Barça de Xavi li falde domini barcelonista, en èpotava guanyar-ne un de gran. El ques glorioses. La foscor del vestit Nàpols, el València i l’Athletic no negre del Madrid contrastava els valien. L’Atlètic? Semblava amb la lluminositat del groc amb que tampoc no era suficient. Li