La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els sindicats britànics, contra l’emir de Dubai
Acomiadament fulminant de 800 treballadors de P & O Ferries
Durant molts anys amic de la reina Isabel i habitual de les curses de cavalls d’Ascot, l’emir de Dubai, xeic Muhammad bin Raixid al-Maktum, no és un personatge popular al Regne Unit des que els tribunals anglesos van dictaminar que havia orquestrat el segrest de dues de les seves filles i sotmès la seva dona més jove, la princesa Haya, germana del rei de Jordània, a una campanya d’intimidació i amenaces. La seva imatge no ha millorat, precisament, amb l’acomiadament de vuit-cents treballadors de P & O Ferries, una de les peces del seu imperi mercantil.
No és només l’acomiadament en si, sinó la manera en què s’ha dut a terme, per una videoconferència de tres minuts en què un portaveu de l’empresa es va limitar a llegir un missatge que anunciava el cessament immediat de la relació laboral. Treballadors no sindicats contractats per una agència ja estaven als ports des d’on operen els ferris a punt de pujar a bord, acompanyats per personal de seguretat amb experiència en l’exèrcit per reduir a la força i treure emmanillats tots els que es neguessin a fer-ho per les bones, com si fossin delinqüents. Alguns es van amotinar i van resistir nou hores abans de rendirse davant del que era inevitable.
L’actuació ha estat qualificada com un dels episodis més vergonyants en la història de les relacions laborals britàniques (no exemptes de conflictes) i la provocació més important als sindicats, molt més febles des que Rupert Murdoch, amb el suport de Thatcher, va traslladar el 1986 tots els diaris de la mítica Fleet Street als molls de Wapping per reduir costos i el pes dels treballadors de les rotatives.
A part del drama personal per al gairebé miler de persones afectades que s’han quedat sense feina en un moment que resulta molt difícil trobar-ne, l’actuació dels executius de P & O tindrà repercussions a curt termini per a les cadenes de subministraments entre la Gran Bretanya i el continent europeu, ja afectades pel Brexit i l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre els mercats de l’energia i els cereals, quan el país comença a recuperar la normalitat després de dos anys de pandèmia. La companyia, que opera les rutes de Dover a Calais, Liverpool, Larne (Irlanda del Nord) i Hull, a Rotterdam, i és responsable d’un 15% de tots els productes que entren i surten d’Anglaterra (al voltant de 2,2 milions de tones a l’any) ha suspès el trànsit marítim durant uns deu dies.
La crisi ha esquitxat el Govern de Boris Johnson, ja que els seus ministres van mantenir converses informals amb els directius de l’empresa sobre la seva “viabilitat” (a l’últim exercici va registrar pèrdues de 120 milions d’euros, en gran part, a causa de la pandèmia), i en cap moment no els van intentar dissuadir de l’acomiadament massiu. P & O pertany, des de fa tres anys, a la companyia de logística dubaiana DP World, que al seu torn forma part de Dubai World, el hòlding controlat pel xeic Al-Maktum, que gestiona les inversions de l’emirat, que és el seu principal accionista.
Tot i que l’explicació oficial per a l’acomiadament massiu és “la necessitat de reduir un 50% dels costos de tripulació per garantir la competitivitat”, la brutal manera en què s’ha dut a terme és atribuïda a l’animositat que sent l’emir de Dubai cap a Anglaterra després de les sentències dels tribunals en relació amb els segrestos de les seves filles i la intimidació a la seva dona, a qui va haver de pagar 650 milions d’euros (la seva fortuna personal s’estima en 12.000 milions d’euros).
P & O (Peninsular and Oriental) és una de les principals companyies de ferris que operen a la Gran Bretanya. A l’any traslladen deu milions de passatgers i una sisena part del trànsit comercial del país. El 2020 es va aferrar als programes de regulació de les relacions laborals durant la pandèmia i va reclamar al Govern 18 milions d’euros per pagar els sous dels seus treballadors, malgrat que la seva companyia mare, DP World, va generar ingressos globals de 14.000 milions d’euros i va pagar 300 mi
L’empresa mou 10 milions de passatgers a l’any i un 15% de les mercaderies que entren i surten del país
És una de les pitjors crisis laborals des que el 1986 Murdoch va treure tots els seus diaris de Fleet Street
lions en dividends als accionistes. I ara, així que ha tornat a una certa normalitat, ha procedit a un acomiadament massiu i sense contemplacions.
El comportament de la companyia marítima ha estat qualificat de “propi d’una altra era”, quan les relacions laborals eren molt més agressives. El sindicat RMT, a què pertanyen els empleats acomiadats per P & O, és un dels més militants en un sector que té uns beneficis que fa temps que minven. Un sector que demana més flexibilitat i que creu que podria reemplaçar part del personal per robots.
En vista del furor generat pels acomiadaments, el Govern Johnson està considerant la possibilitat de multar P & O per incompliment de les normes que obliguen a emprendre un procés de consulta qualsevol empresa que pretengui desfer-se d’almenys una vintena de treballadors i notificar per escrit el Ministeri de Negocis si es tracta d’un centenar o més. n
costat de Manuel Osorio, fundador del negoci i ara retirat de les seves funcions.
A més, l’empresa preveu fer el salt a l’estranger amb l’obertura d’una delegació a Portugal. La pandèmia, explica, va paralitzar els plans que ara ha reprès gràcies al suport de l’Institut de Comerç Exterior d’Espanya (Icex), que l’assessorarà en el seu aterratge a Lisboa. L’obse de dades salarials de tota mena de sectors i països. Ceinsa assegura que va ser pionera a Espanya en prestar aquest servei a finals dels anys noranta.
Amb 26 persones a la plantilla, la companyia també preveu reforçar la seva divisió de software, especialment a l’àrea de ciberseguretat, programació i intel·ligència artificial. c