La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més difícil encara
Les conseqüències de l’aturada del sector del transport a Espanya comencen a fer-se notar en forma de desproveïments de tota classe de productes i en tancaments temporals d’empreses. Mentre empreses capdavanteres del país parlen de “col·lapse imminent”, “conflicte que s’ha convertit en un problema d’Estat” o adverteixen del “risc de pèrdua de milers de negocis i més de 100.000 llocs de treball”, la reacció del Govern central és la de demanar calma i els seus missatges són “cada cosa al seu temps” o “l’important és com acaba el partit, no com comença”.
Està clar que l’Executiu no vol transmetre una imatge de descontrol o nerviosisme i defensa la teoria d’esperar-se al Consell de Ministres del 29 de març per anunciar tot un paquet de mesures anticrisi. Escrivíem aquí divendres passat que esperar tant temps era una eternitat i que el Govern central hauria de concretar mesures més enllà d’anunciar genèriques rebaixes d’impostos o reducció dels preus energètics. Quatre dies després, la necessitat és encara més urgent. Però a la Moncloa sembla que es viu en un karma especial, convençuts que, com sempre, en l’últim minut Pedro Sánchez aconseguirà un altre miracle i sufocarà els diferents incendis que s’estan propagant per tot el país.
La dura experiència dels dos anys de pandèmia enforteix qualsevol govern i és segur que en l’actitud pacient de l’actual Executiu hi ha una influència directa del clima de màxima tensió que han hagut de suportar. Però, tot i així, crida l’atenció la multiplicitat de problemes que li cauen al Govern central i la flegma d’aguantar estoicament tot el malestar i les crítiques que s’estan generant en l’opinió pública perquè es vol esperar a la cimera europea d’aquesta setmana.
Amb el sector del transport en protesta permanent, amb milers de ciutadans que comencen a veure’s afectats per l’aturada i amb uns altres milers indignats per les factures de gas o electricitat, que el missatge governamental sigui que “és important esperar” no deixa de ser arriscat. Com al circ, Sánchez, que ja ha superat moltes proves molt complicades, s’enfronta a allò tan conegut de fer-ho més difícil encara.