La Vanguardia (Català-1ª edició)
Londres acusa el Kremlin de fer trucades enganyoses a ministres
Actors russos es van fer passar amb èxit pel dirigent ucraïnès Denís Xmihal
És cert que reconèixer la cara i la veu del primer ministre ucraïnès Denís Xmihal és de nota, i molt pocs poden presumir de poder fer-ho. És cert que anava al seient del darrere d’un cotxe a Polònia, potser fent tard a una entrevista. És cert que hi ha actors capaços d’imitar perfectament qualsevol persona. És cert que abans que ell han picat d’altres, i que d’altres picaran en el futur. Però així i tot...
Hi ha atenuants per a la ingenuïtat del ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, que quan va rebre al mòbil una videotrucada telefònica dels actors russos coneguts com a Vovan i Lexus (Aleksei Stoliarov i Vladímir Kuznetsov), fent-se passar pel dirigent ucraïnès, la va donar per
Downing Street diu que és una mostra de la desesperació de Putin pels fracassos al camp de batalla
bona i es va posar a parlar de la situació al país, i fins i tot va respondre (és veritat que amb prudència) a una pregunta tramposa sobre si el Regne Unit estaria disposat a donar suport a la creació d’un arsenal nuclear per part del Govern de Kíiv.
Al vídeo d’un minut i quaranta segons difós ara (la trucada va ser dijous passat) es veu Wallace sorprès i confós. En la qüestió de les armes nuclears (allà on els actors volien agafar-lo) tira pilotes fora i diu que l’afer no se li hauria de plantejar a ell sinó al primer ministre Boris Johnson, però que “l’important és que Londres donarà suport al president Zelenski en el que decideixi fer”.
Downing Street considera que Vovan i Lexus, encara que siguin actors, estan lligats (cosa que ells neguen) als serveis de seguretat russos i van actuar en nom seu per demostrar al món que la Gran Bretanya estaria disposada a armar nuclearment Ucraïna, malgrat que dona suport oficialment a la no-proliferació.
Assegura que Wallace així ho indica a qui es fa passar pel primer ministre Xmihal, però el vídeo ha estat manipulat, i aquesta part s’ha suprimit, igual que una altra en la qual condemna l’annexió de Crimea.
“Les coses estan anant tan malament per a Rússia en la seva invasió d’Ucraïna que Putin recorre ara a trampes i trucades falses, no precisament la manera com actua un règim amb seguretat en si mateix... Tot i això, després dels enverinaments de Litvinenko i dels Skripal, quan va dir que els seus agents eren a Anglaterra fent turisme, hauríem de fer-nos a la idea que tot és possible”, assenyala Downing Street.
Wallace, actualment el ministre de l’Administració Johnson més popular entre els militants conservadors, no és l’únic membre del Govern britànic que els últims dies ha estat blanc de les “bromes” de la parella d’actors russos. També la titular d’Interior, Priti Patel (encara que no s’ha divulgat el contingut de l’intercanvi), i la de Cultura, Nadine Dorries, la més espavilada perquè no va caure en el parany, va penjar el telèfon i va alertar els serveis d’intel·ligència.
Stoliarov i Kuznetsov, àlies Vovan i Lexus, sens dubte ho fan molt bé, perquè també han estat víctimes seves el cantant Elton John (es van fer passar amb èxit pel president rus en persona per parlar dels drets dels homosexuals), el príncep Enric (va creure que parlava amb l’activista mediambiental Greta Thurnberg), el líder turc Recep Tayyip Erdogan (Ankara ho nega) i el senador republicà dels Estats Units Lindsay Graham, aliat de Donald Trump (davant del qual es van presentar com el ministre de Defensa turc, i els va dir que la Casa Blanca donava suport a les reivindicacions del seu país davant els “separatistes kurds”).
El mateix Boris Johnson, sent ministre d’Exteriors el 2018, va conversar de poesia i relacions internacionals amb un interlocutor que va confondre amb el premier armeni.
Malgrat l’habilitat dels actors, la notícia ha plantejat un debat a Anglaterra sobre els errors de seguretat que permeten a qualsevol parlar amb un ministre fent-se passar per un dirigent d’un altre país, fer-lo parlar sobre qüestions molt delicades de diplomàcia i geopolítica, i possiblement comprometre el Govern. “És una pràctica cada vegada més comuna del Kremlin i la intel·ligència russa amb l’objectiu de desestabilitzar Occident i distreure de la situació al país i al camp de batalla, així com de les violacions dels drets humans i les activitats il·legals a Ucraïna, i constitueix un indici de la desesperació de Putin”, ha comentat la defensiva Downing Street.
Els actors russos diuen que són simplement uns gamberros. El Govern de Londres creu que, a part d’això, formen part de la campanya russa de desinformació i estan lligats al Kremlin. Perquè no qualsevol pot localitzar un ministre de Defensa britànic a Polònia, o aconseguir el telèfon d’Erdogan i el príncep Enric... ●
L’objectiu era que el ministre de Defensa, Ben Wallace, avalés un rearmament nuclear d’Ucraïna