La guerra desborda el Govern espanyol

L’agenda del president Sánchez no ha coincidit, en aquesta ocasió, amb l’agenda del país. Tenia previst –i encara ho té– presentar el dia 29 el gran pla de xoc per fer front a les conseqüències de l’impacte econòmic i social a Espanya de la guerra de Putin, en coherència amb les mesures que poguessin adoptar els Vint-i-set a la cimera comunitària dels propers dies 24 i 25. Però la situació és tan greu per a alguns sectors que les bombes del malestar social han explotat abans, com s’evidencia amb les vagues i les protestes dels transportistes, els pescadors o els agricultors. Són tres eixos fonamentals del país –majoritàriament a càrrec d’un exèrcit de treballadors autònoms– que no poden sobreviure ni un dia més per la pujada del 50% del preu dels combustibles, principalment el gasoil, que s’ha produït l’últim any i que s’ha accelerat les darreres setmanes en paral·lel al conflicte d’Ucraïna. En molts casos els surt més a compte parar l’activitat que treballar.

Ni el president Sánchez ni els ministres del seu Govern de coalició, ja siguin del PSOE o d’Unides Podem, no han tingut prou sensibilitat per detectar a temps la gravetat del problema i donar-li una solució. Davant les advertències que va rebre des dels mitjans de comunicació i des de la patronal CEOE, l’anàlisi del Govern central va fallar en considerar la vaga del transport, iniciada per una plataforma minoritària, com un desafiament de l’extrema dreta per paralitzar el país. Potser sí que ha existit, però, en tot cas, s’ha basat en un problema real: la desesperació de milers d’autònoms que veuen com la factura del gasoil se’ls menja tots els beneficis.

També li va faltar sensibilitat a la ministra de Transport, Raquel Sánchez, quan va negar-se a negociar amb els convocants de la vaga de transportistes, a qui va menysprear per la sospita que tenien connexions polítiques amb Vox, i va confiar únicament en el diàleg que mantenia amb les grans organitzacions del transport. Els problemes i la situació dels petits i els grans transportistes –al marge de les ideologies– són molt diferents, ja que els primers tenen menys capacitat de resistència econòmica.

L’oferta de posar cinc-cents milions d’euros a disposició dels transportistes, que es va fer dilluns passat com a mesura desesperada, no només no ha servit per donar confiança i calmar els ànims, malgrat l’elevada magnitud econòmica, sinó que ha suposat la incorporació de noves associacions de transportistes a la vaga, com és el cas de Fenadismer, en considerar-la una promesa massa vaga. El Govern espanyol ha tornat a demostrar que no entén el problema. Del que es tracta és de subvencionar de manera concreta i immediata el gasoil per al transport, la pesca i l’agricultura perquè els centenars de milers de treballadors puguin omplir els dipòsits, treballar i guanyar-se un sou. És una mesura d’emergència per afrontar el xoc energètic mundial provocat per la guerra de Putin.

De l’activitat dels sectors esmentats depèn el bon funcionament dels subministraments de béns alimentaris i industrials, que comencen a escassejar en alguns llocs. En paral·lel al diàleg i l’adopció de les subvencions directes, l’Executiu té també l’obligació de mobilitzar al màxim les forces de l’ordre –i l’exèrcit si cal– per garantir la feina dels que volen treballar i per assegurar el subministrament de béns. No és admissible –i no s’ha de permetre– el boicot que fan els vaguistes per més raó que puguin tenir en les reivindicacions.

En suma, el president Sánchez no només ha de modificar la seva agenda per adaptar-se a la realitat del país, sinó extremar la sensibilitat i l’eficàcia del seu Govern per afrontar i resoldre els problemes que origina la guerra de Putin. ●

Ni Sánchez ni els seus ministres no valoren la gravetat de la crisi per a alguns sectors