Les imatges no menteixen

Les imatges no enganyen. Ucraïna és víctima d’una agressió que destrueix blocs d’habitatges, hospitals, supermercats, teatres i refugis improvisats en indrets aparentment segurs. És la guerra en la faceta més cruel que va ser iniciada per Vladímir Putin el 24 de febrer sense fer cas de totes les súpliques que diversos líders occidentals li van fer a la llarga taula del Kremlin perquè no ataqués Ucraïna. Coneixem el principi però no quan ni com serà el final. La majoria de guerres han començat amb la idea que serien curtes i ràpides.

Els kremlinòlegs de la guerra freda s’han convertit avui en els putinòlegs que intenten transmetre’ns les seves deduccions sobre els plans del president de Rússia. Hi ha pacificadors de diversos graus que ens traslladen a les causes d’aquesta guerra sense reparar en les conseqüències d’accions criminals que han desplaçat deu milions d’ucraïnesos de casa seva, quatre milions dels quals ja han travessat les fronteres orientals.

Aquesta barbàrie no l’ha provocat l’heroic president Zelenski ni els suposats nazis que la propaganda del Kremlin s’obstina a presentar-nos com els enemics d’Ucraïna i de Rússia. Qui bombardeja és Putin, i els ucraïnesos que encara queden a les seves ciutats es defensen com poden atacant amb els mitjans de què disposen, molt inferiors en proporció.

La guerra és el gran fracàs de la civilització i és una altra vegada a Europa on es cova un conflicte que té dimensions globals. Els periodistes que cobreixen la guerra són els únics que ens traslladen la magnitud de la tragèdia. Fa molts dies que Plàcid Garcia-Planas i

Joaquín Luna ens envien per a aquestes pàgines el que veuen i observen. El relat d’un dels reporters de l’agència Associated Press sobre com van ser rescatats de l’hospital de Mariúpol des d’on informaven amb uniformes mèdics prestats és esgarrifós. Putin està castigant amb acarnissament la població civil. Però el que apareix telemàticament en diversos parlaments democràtics i envia un missatge cada dia als seus i al món és el president Zelenski, que resisteix, no se sap fins quan, una guerra de desgast com les que van assolar Europa dues vegades el segle passat. No es guanya cap guerra netament.

Sospito que tard o d’hora arribarà la foscor informativa, es farà de nit a Ucraïna. En neutralitzar-se els testimonis independents és quan l’instint més pervers de la condició humana actua sense escrúpols. Els sentiments predominen sobre la realitat i es creen opinions compactes que donen pas al populisme més elemental i perillós.

Ressorgeix amb força la figura de George Orwell i el seu profètic llibre 1984, en el qual parlava del Ministeri de la Veritat, el doble pensament, el Ministeri de la Pau que desencadena la guerra i la mirada omnipresent de l’ull del Gran Germà, que ho observa tot i ho tergiversa com li convé per tal d’anul·lar el criteri de l’individu.

Pot ser que Putin guanyi aquesta guerra, però difícilment aconseguirà el respecte i la submissió dels ucraïnesos, que no oblidaran el patiment arbitràriament rebut. El problema és si fagocitant Ucraïna s’acabarà el malson. Si Putin travessa territori OTAN, la resposta de Biden i els aliats europeus està escrita sobre les pissarres dels comandaments militars. Si no s’evita la confrontació, les tenebres tornarien a caure sobre Europa, que és molt forta i alhora molt fràgil. És la lluita secular entre la tirania i la llibertat, entre la veritat i la mentida. ●

Putin és el responsable de la destrucció que les seves armes estan infligint a Ucraïna