La fugida cap endavant del Govern

Josep Gonzàlez-Cambray ha volgut emular el gran Houdini i transformar el mandat judicial que obliga a donar un 25% de castellà a les aules en un exercici d’escapisme. Per molt que com més parla el conseller menys se l’entén, el responsable d’Educació va posar ahir en escena el ni sí ni no, ni al contrari. Que aquesta pirueta sigui màgia o un engany ho deixo al criteri del lector.

No es pot dir que el Govern desobeeix el TSJC perquè aquest divendres, quan expira el termini perquè s’executi la sentència, donarà resposta als jutges passantlos unes “instruccions” sobre les seves intencions futures a veure si el tribunal les assumeix com a bones. Es tracta d’anunciar al TSJC un pròxim decret d’usos lingüístics a les aules sobre la base de la llei d’Educació de Catalunya, la LEC. “Estem preparant un canvi normatiu”, va repetir Cambray una vegada i una altra sense moure’s de l’escena guionitzada. En efecte, l’Executiu sí que respon al TSJC, però a la seva manera: amb la puntada de peu i fugida cap endavant.

Que com s’ha d’interpretar aquesta estratègia?

Un. El Govern dona per descomptat que el Ministeri d’Educació no mourà ni un dit para activar la sentència en temps i forma, prou embolics ja té Pedro Sánchez per ficar-se ara amb això. El to socialista sobre aquesta qüestió el donarà el PSC, que navega entre dues aigües en un moment de retrocés de l’ús quotidià de la llengua catalana: la de la immersió no es toca i la que tampoc no n’hi ha per a tant si es fa una assignatura més de les troncals en castellà. És important la posició del PSC perquè, si el Govern pot adduir consens, Pere Aragonès se sentirà legitimat més endavant si les coses es posen costa amunt amb els jutges.

Dos. Tot i que els demandants de més castellà (1.500 persones) ja han anunciat que exigiran l’execució de la sentència aquest mateix dilluns, caldrà ser pacients tenint en compte la lentitud de la justícia. Aquestes famílies estan en el seu dret constitucional de reclamar-ho. Però segur que s’acaba el curs i no hi ha noves mesures dictades.

I tres: l’independentisme, desinflat pel naufragi del procés, necessita com més aviat millor agitar una altra bandera al carrer, i la millor és la defensa del català dins i fora de l’aula, el “nervi de la nació”. Així s’entén el moviment d’Òmnium d’erigir-se en defensa del grup de pares anti 25% de l’escola de Canet. I així s’entén també que el Govern, amb el president al capdavant i aquesta vegada fent pinya amb Junts, hagi organitzat per avui un acte reivindicatiu per la llengua catalana davant el Parlament. Si alguna cosa va deixar ben clara ahir Cambray és que aquest Executiu secunda la vaga sindical i la manifestació convocada per a aquest migdia en defensa del català i contra la sentència del 25% avalada pel Suprem.

A partir d’aquestes tres premisses s’anuncia el decret que, segons la teoria que Cambray va deixar implícita, ha de servir de “paraigua” perquè les escoles donin compliment al manament del TSJC. Als directors de centre, el conseller els va garantir cobertura política i legal. Però d’aquest decret ahir Cambray no en va aportar amb prou feines cap detall més enllà d’insistir que no preveurà quotes “perquè no és pedagògic”. Això significaria desnaturalitzar la sentència que obliga el 25% en castellà, o sigui, de facto, suposa ignorar-la. Un detall no petit és que el decret que ara no existeix però que s’espera no entrarà en vigor abans de deu o dotze mesos.

En aquest qui dia passa, any empeny haurem d’anar recordant al conseller les seves pròpies paraules segons les quals la responsabilitat judicial i política és seva i només seva. ●

L’independentisme necessita la bandera del català, encara que sigui jugant al gat i a la rata amb els jutges