Les oenagés recorden que no demanen mai diners porta a porta

■ La crisi humanitària provocada per la invasió russa a Ucraïna ha despertat una onada de solidaritat que té precedents en altres conflictes internacionals. La gent es pregunta què pot fer. I mentre arriba la resposta es graten la butxaca per donar diners o lliurar estris, roba o medicines a alguna de les centenars iniciatives particulars o institucionals que s’han acostat fins a les fronteres. Enmig d’aquesta onada de solidaritat, amb la societat sensibilitzada per les imatges del terror i l’èxode de refugiats, especialment nens molt petits, no són pocs els que miren d’aprofitar-se’n. Per això, des de la Creu Roja i altres associacions com Save the Children o l’Unicef han advertit que “sota cap concepte” van per les cases demanant diners en efectiu. “Mai”, insisteixen. Una altra estafa, no detectada per les unitats de ciberdelinqüència de les diferents policies però de què adverteix l’empresa Panda Security en un comunicat, es refereix a l’arribada per Telegram o correu electrònic d’un missatge inquietant d’un home desesperat que necessita ajuda per treure el seu net de la zona de guerra. Les víctimes perden els diners prestats o fins i tot les dades personals d’accés als comptes bancaris. Una altra estafa, una variant avançada del tocomocho, consisteix a demanar diners per fer efectiva unes transferències que permetin moure els estalvis del país i que seran recompensats amb altres quantitats molt més elevades que les prestades. La firma adverteix de les campanyes de recollida de signatures solidàries amb la causa perquè de vegades amaga pàgines que no són més que un dipòsit de dades personals que els hackers després revenen a les màfies.