Fantasmes de companyia

Quan l’Alison hereta una mansió d’una parenta llunyana, no s’adona que allà l’envolten tot de fantasmes: un home de les cavernes, un poeta romàntic, un polític corrupte, una aristòcrata sociable, un soldat armariat de la Segona Guerra Mundial o una dona cremada per bruixa. Quan gairebé mor d’un accident, però, adquireix l’habilitat de veure’ls i comunicar-se amb ells. No li queda cap altre remei que assumir que la tranquil·litat i la privacitat són luxes que no podrà tenir mai mentre els sent discutir, li demanen de mirar una pel·lícula o s’horroritzen amb les reformes que planifiquen l’Alison i la parella, que volen convertir la propietat en un hotel amb encant. Això és Fantasmas, la comèdia que suma tres temporades a la BBC, que aquí emet Movistar Plus+ i que escalfa l’ànima.

El secret és un repartiment coral on tothom aporta el granet de sorra còmic: són hilarants i al mateix temps transmeten la humanitat de qui intenta combatre l’avorriment i la solitud d’una existència eterna. Creada per sis d’aquests fantasmes (Mathew Baynton, Simon Farnaby, Martha Howe-Douglas, Jim Howick, Laurence Rickard i Ben Willbond), la sèrie és hàbil a l’hora de desactivar les situacions episòdiques recordant que, per més trames que es puguin insinuar, l’única cosa que importa és la dinàmica solidària i d’amistat que els uneix. Fins i tot ha tingut un remake que s’ha tornat un dels èxits de la televisió en obert dels Estats Units i que arribarà al canal TNT el 25 d’abril. És simpàtica però no té l’encant anglès i esbojarrat de l’original.

Aquests, a més, no són els únics fantasmes en clau de comèdia que valen la pena. A Starzplay hi tenim Shining Vale, que hibrida amb el terror i on Courteney Cox fa d’una escriptora que s’instal·la en una casa antiga després de posar les banyes al marit amb el lampista. A la llar l’assetja una mestressa de casa dels anys cinquanta amb el físic de Mira Sorvino. Es nota que Sharon Horgan ( Catastrophe, Divorce) n’és cocreadora pel sarcasme i l’humor amb què tracta una protagonista perseguida per la depressió, l’alcoholisme i l’ombra d’una mare amb problemes de salut mental. I el més interessant? Que mentre es destapa la presència del fantasma, que no queda clar si és un dimoni o un possible trastorn psiquiàtric, es denuncia la predisposició històrica de menysprear una dona que entra en crisi, ja sigui des de la condescendència, la medicació excessiva o titllant-la de boja en lloc d’escoltar-la i anar a l’arrel del problema. ●