La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vescomte busca dona
‘Los Bridgerton’ torna a Netflix per repetir èxit malgrat l’absència de Regé-Jean Page, actor revelació de la primera temporada
La primera temporada de Los Bridgerton va finalitzar amb el matrimoni de la Daphne i el duc de Hastings en el seu millor moment, després de vuit episodis d’anades i vingudes en la seva relació d’amistat primer i de passió amorosa després. El que ha estat un dels grans fenòmens d’audiència dels últims mesos a Netflix torna aquest divendres amb un segon lliurament que, per a lament dels seus seguidors, no comptarà amb la presència del duc de Hastings, ni evidentment de l’actor Regé-Jean Page, clau en l’èxit de la sèrie. Una absència que ve determinada per les vuit novel·les de Julia Quinn en què es basa la sèrie i que se centren, cadascuna, en la vida romàntica d’un germà Bridgerton diferent.
La primera temporada de la sèrie de Shondaland (la productora de Shonda Rhimes) va adaptar El duque i yo, amb la Daphne (Phoebe Dynevor) com a protagonista central i el seu idil·li amb el duc. I aquesta segona es basa en el següent volum, El vizconde que me amó, amb l’Anthony (Jonathan Bailey), el més gran dels germans Bridgerton i vescomte, en l’eix de la història. La seva recerca de parella serà infructuosa fins que Edwina Sharma (Charithra Chandran) i la seva germana gran, Kate (Simone Ashley), arribin a Londres des de l’Índia. Quan l’Anthony comença a festejar l’Edwina, la Kate farà tot el possible per aturar la unió, ja que desconfia de les seves veritables intencions. Però en fer-ho, els en
Un triangle amorós, eix de la segona temporada de la sèrie, centrada ara en la vida romàntica de l’Anthony
frontaments entre la Kate i l’Anthony els acostaran, complicaran les coses i crearan un complicat triangle amorós.
El creador de la sèrie, Chris Van Dusen, defineix aquesta temporada com a “romàntica, tensa i commovedora” i assegura que, a causa de l’èxit de la primera, s’ha volgut aplicar la mateixa fórmula. La sèrie aconsegueix, des del punt de vista del to, semblar alhora històrica i moderna: “El vestuari, el maquillatge i perruqueria, l’escenografia, la narració, el muntatge... Tot està impregnat de sensibilitat moderna. Tot s’assenta en el període regència, però es porta a l’extrem. Estem donant un gir al gènere de mil maneres”, apunta.
Entre aquestes “mil maneres” també hi figuren les versions de cançons pop modernes orquestrades i el fet d’haver donat prioritat a un càsting inclusiu per crear un món més fidel al nostre actual. “Des del principi de la sèrie vaig voler crear l’obra d’època que sempre havia volgut veure. I aquesta era sobretot un món inclusiu, multicolor i multiètnic on tothom que el veiés a casa seva pogués veure’s a la pantalla”, explica Van Dusen.
Aquesta temporada es va decidir que la família Sharma fos sud-asiàtica. Per què es va prendre aquesta decisió creativa? “La substitució de la família Sheffield de les novel·les per la família Sharma a la sèrie va ser una decisió molt lògica per continuar ampliant el món de Los Bridgerton. És una sèrie moderna d’època i, per tant, volem que el públic modern s’hi identifiqui”. ●