L’error d’abaixar impostos

L’única mesura en què Govern espanyol i oposició semblen estar d’acord per lluitar contra la inflació és abaixar els impostos a la gasolina, gas i electricitat. És a dir, tots estan d’acord a caure en el mateix error que Espanya va cometre el 1973 amb la guerra del Yom Kippur. Per intentar frenar l’escalada de preus, el que se’ls va ocórrer als polítics franquistes va ser abaixar els impostos, mentre que la resta de països europeus van decidir aparcar el cotxe i anar amb bicicleta.

Amb allò el govern espanyol va aconseguir evitar la impopularitat que suposava pagar la gasolina tres vegades més cara. Políticament era comprensible, Franco s’estava morint, el malestar social era molt fort i hauria afavorit l’oposició democràtica accelerant la caiguda del règim. Al final fer trampes al solitari no va servir de res perquè la dictadura va desaparèixer amb la mort del dictador.

Aquesta mateixa estratègia va tornar a repetir-se a l’inici de la democràcia durant el govern d’Adolfo Suárez. Amb motiu de la revolució iraniana encapçalada per l’aiatol·là Khomeini contra el xa de Pèrsia, hi va haver un segon xoc petrolífer. Davant la fragilitat del nou sistema de llibertats i el temor d’un cop d’Estat, el govern va tornar a prendre una drecera. Es va decidir abaixar els impostos energètics de manera que els consumidors no sentissin l’escassetat a la butxaca.

Aquesta decisió política va fer que la gent continués consumint petroli com si res no passés. I el país era cada dia més pobre havent de pagar la factura energètica tres vegades més cara. Va pujar el dèficit i es va disparar el deute. Va acabar en una estagflació que va provocar més atur i menys creixement. Espanya va patir aquesta crisi amb més virulència que la resta de països europeus que van decidir estrènyer-se el cinturó, consumir menys, buscar fonts alternatives i apostar per l’estalvi i l’eficiència energètica.

Espanya no sembla haver après aquestes lliçons històriques i ara amb la guerra d’Ucraïna tornem a ensopegar amb la mateixa pedra. Davant l’escalada dels preus del gas, l’electricitat i el petroli, Alberto Núñez Feijóo exigeix a Pedro Sánchez que abaixi els impostos. I el president del Govern espanyol està encantat de poder abaixar-los amb la complicitat de l’oposició.

Ningú no notarà a les butxaques la guerra de Putin. Això vol dir que continuarem consumint igual que abans amb el mateix malbaratament i ineficiència. Això ens porta directament a una estagflació la pròxima legislatura.

Per tant, la solució no és traslladar als agents econòmics la idea que aquí no passa res. Al contrari, cal mentalitzar la població que s’estrenyi el cinturó, estalviï energia i busqui més eficiència en el consum.

La baixada d’impostos ha de ser molt selectiva i afectar només els sectors més sensibles i els col·lectius més vulnerables. Però, sobretot, cal deslligar el gas del preu de l’electricitat. La resta és demagògia.

Cal mentalitzar-se que ens haurem d’estrènyer el cinturó i consumir menys energia