La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez mira d’evitar una altra votació d’infart per al seu pla anticrisi
El president busca una majoria perquè no es repeteixi l’ensurt de la reforma laboral
Pedro Sánchez manté l’afany de segellar “un gran acord de país” per respondre a les conseqüències econòmiques i energètiques de la guerra desencadenada a Ucraïna per Vladímir Putin.
Traduït en termes parlamentaris, el president del Govern central busca una “àmplia majoria” per convalidar al Congrés, en el termini d’un mes natural, el reial decret llei que el Consell de Ministres preveu aprovar dimarts que ve amb l’objectiu prioritari de rebaixar immediatament els preus de la llum, el gas i els carburants, davant la gran alarma social i les protestes dels sectors més afectats per aquesta situació crítica.
L’àmplia majoria parlamentària que ara Sánchez demana per al seu pla anticrisi li evitaria tornar a patir “situacions esperpèntiques”, segons adverteixen dirigents socialistes, com la que va patir el 3 de febrer –tot just tres setmanes abans de la invasió russa d’Ucraïna– per convalidar la reforma laboral al Congrés.
Aquell dia, sense el suport del Partit Popular ni tampoc dels socis prioritaris de legislatura com Esquerra o el PNB, la insòlita majoria alternativa construïda a corre-cuita pel Govern espanyol per mirar de salvar la reforma laboral sense tocar ni una coma de l’acord subscrit amb els empresaris i els sindicats, es va demostrar que era un simple miratge.
Els comptes estaven tan ajustats que l’inesperat canvi en el sentit del vot final dels dos diputats d’Unió del Poble Navarrès (UPN) va estar a punt d’acabar en tragèdia per a l’Executiu central, i de posar en risc el curs de la legislatura, en una votació d’infart en què finalment l’acord laboral va tirar endavant gràcies al també imprevist error d’un diputat del PP. Per la mínima: 175 vots a favor i 174 en contra.
“Justícia divina”, van respirar alleujats al Govern central i al PSOE, després d’haver-se vist al caire de l’abisme. Sánchez, tot i això, no vol tornar a quedar en mans d’un miracle d’última hora i va ordenar, aquest cop, preparar bé el terreny per quan arribi l’hora de la convalidació al Congrés del pla de reacció davant les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. “El Govern central va aprendre la lliçó”, apunten dirigents socialistes.
Així doncs, Sánchez va optar per intentar teixir una sòlida majoria que evités ensurts posteriors, davant la gravetat de la situació provocada per la guerra i l’esbojarrat increment dels preus de l’energia. El primer pas va ser l’acord de mínims que va segellar el Govern central a la conferència de presidents del 13 de març a La Palma, a què també van anar Pere Aragonès i Iñigo Urkullu. La disposició a l’entesa que aquell dia van assegurar que veien en el pròxim líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va fer concebre “esperances” a l’Executiu sobre la possibilitat de forjar un pacte amb el principal partit de l’oposició, a més de ERC i el PNB, entre d’altres, per respondre per una vegada amb absoluta unitat política als embats de la nova crisi.