La Vanguardia (Català-1ª edició)

L’AIE està disposada a alliberar més reserves estratègiq­ues de petroli

Els 31 països es compromete­n a retallar “radicalmen­t” les importacio­ns de Rússia

- BOrcel nO

El missatge de la trentena de països membres de l’Agència Internacio­nal de l’Energia (AIE) que es van reunir ahir a la reunió ministeria­l anual a París és clar i no deixa cap mena de dubte: tots, sense fissures, es van comprometr­e a retallar de manera dràstica els seus lligams comercials energètics amb Moscou.

“Hem d’estabilitz­ar el mercat mundial de l’energia i, en última instància, posar fi a la nostra dependènci­a de les nacions que fan servir els combustibl­es fòssils com a arma”, va declarar la secretària d’Energia dels EUA, Jennifer Granholm.

Els estats –la majoria dels que componen l’OCDE– van posar sobre la taula mesures per reduir les compres d’hidrocarbu­rs russos per castigar Moscou per la guerra que ha declarat a Ucraïna. “Són diferents polítiques –va dir el director executiu de l’AIE, Fatih Birol–, però amb un únic objectiu: reduir radicalmen­t les importacio­ns de gas i de petroli russos”.

Birol es va felicitar per “la unitat i la determinac­ió dels països membres, que donen una clara resposta a l’agressió russa”. Pel que fa a la decisió de Moscou d’exigir cobrar el gas de Rússia en rubles (en lloc de dòlars i euros), el director de l’AIE la va qualificar com “un atemptat contra la seguretat global”.

Al comunicat oficial no hi apareixen ni la paraula Rússia ni la paraula Ucraïna. Però el to a la roda de premsa va ser unívoc i una clara mostra d’una forta cohesió interna. Una cosa que la UE encara no té. La dependènci­a de Rússia era l’any passat d’un 30% per al petroli i d’un 40% per al gas. Diversos països, entre ells Alemanya, no han volgut tallar aquestes compres totalment fins ara davant el risc de patir problemes d’aprovision­ament.

Per això, una altra de les decisions rellevants que van emergir ahir va ser la disposició per part d’aquest organisme de tornar a recórrer a les seves reserves estratègiq­ues de petroli. A començamen­ts de març, els països van decidir alliberar uns 63 milions de barrils. Una quantitat que representa un 4% del nivell total amb el qual compten els diferents estats, que solen custodiar l’equivalent a 90 dies d’importacio­ns de cru.

Aquesta quantitat que es va alliberar no era petita. Equival a 2 milions de barrils diaris durant 30 dies (o el que produeix l’Iran en un sol any). Però va ser insuficien­t i no va aconseguir els efectes esperats.

El problema és que el càrtel de l’OPEP i els seus socis, entre els quals es troba Rússia, es resisteix a obrir més l’aixeta de la producció, sense sortir del seu guió acordat l’any passat d’elevar l’oferta amb 400.000 barrils addicional­s cada mes.

La realitat parla per si mateixa: quan l’AIE va anunciar l’alliberame­nt de les reserves, el Brent cotitzava en 109 dòlars i ahir estava en 119. En un moment en què els països occidental­s necessiten rebaixar la seva factura energètica, la necessitat d’introduir més or negre al mercat pot ser una bona opció, tot i que sigui per enviar un

La decisió de Moscou de cobrar en rubles és un “atemptat a la seguretat global”, diu el director de l’AIE

senyal a l’OPEP que no s’ha d’estirar massa la corda. Seria la cinquena vegada que ocorre des del 1991.

Pel que fa al gas, Granholm no va voler entrar en detall sobre quin podria ser el paper dels EUA com a proveïdor d’Europa de Gas Natual Licuado (GNL) en substituci­ó de Rússia. Va assegurar que la Casa Blanca va demanar les empreses energètiqu­es dels Estats Units que augmentess­in la producció “on i quan puguin, ara mateix”, i que s’estava fent tot el possible. “Estem exportant cada molècula de gas natural que pot ser liquat a totes les terminals que existeixen”, va afirmar. ●

 ?? MOHAMMED BADRA / EFE ?? La secretària d’Energia dels EUA, Jennifer Granholm
MOHAMMED BADRA / EFE La secretària d’Energia dels EUA, Jennifer Granholm

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain