La Vanguardia (Català-1ª edició)
França augmenta la dissuasió nuclear al mar i prova amb èxit un míssil
Silenci oficial sobre el suposat desplegament de fins a tres submarins atòmics
Emmanuel Macron aposta per la diplomàcia per frenar la guerra a Ucraïna, i és el principal interlocutor occidental de Vladímir Putin. Això no impedeix, tot i això, que davant les amenaces russes faci servir armes nuclears, França exhibeixi el seu propi arsenal atòmic, la force de frappe, heretada del general De Gaulle.
La premsa francesa s’ha fet ressò durant els últims dies de la inusual activitat dels submarins que acull la ultrasecreta base d’Île Longue, al sud de Brest, a Bretanya. L’origen de la notícia va ser el diari bretó Le Télégramme i el setmanari Air & Cosmos. Fins a tres submarins llançadors de míssils nuclears intercontinentals (SNLE) haurien estat al mar, alhora, des que va començar la guerra d’Ucraïna. Això no passava des d’abans de la caiguda del mur de Berlín, el 1989. Normalment és només un el que patrulla, per assegurar la capacitat de resposta davant un atac, un altre està en alerta, però al port, i els altres dos es troben en període de manteniment.
El ministeri de Defensa no confirma ni desmenteix mai aquestes informacions. “Des de fa 50 anys, la guàrdia al mar està assegurada per un SNLE –va declarar a La Vanguardia, per correu electrònic, un portaveu de la Marina. Més enllà d’això no podem comentar els moviments dels nostres submarins”.
“Sabem que és cert; la nostra font és molt sòlida”, assegura Stéphane Jezequel, el periodista de Le Télégramme que va donar la primícia. Tot i el secretisme que envolta la base, a Brest és possible esbrinar quan torna o salpa un submarí, gràcies a les famílies de les tripulacions, els pescadors i altres fonts. L’únic dubte, avui, és si en aquest moment n’hi ha dos o tres de submergibles al mar.
França disposa de quatre SNLE. La flota es denomina Força Oceànica Estratègica. Tenen noms contundents. Són, per ordre d’antiguitat, Le Triomphant, Le Téméraire, Le Vigilant i Le Terrible. El primer va entrar en servei el 1997. L’últim, el 2010.
Cada submarí porta 16 míssils balístics, amb 6 ogives nuclears cada un. El seu abast és d’uns 10.000 quilòmetres. Això significa que el submarí, normalment posicionat a l’Àrtic, pot assolir qualsevol objectiu a l’hemisferi nord en un màxim de vint minuts. La potència destructora d’un sol submarí equival a 600 bombes com la d’Hiroshima. El cost de cada míssil és secret, però es possible que la xifra sigui de 120 milions d’euros.
Els actuals SNLE tenen 138 metres d’eslora i 12,5 metres de mànega. Desplacen 14.300 tones. La seva tripulació està composta per 110 persones. Hi ha dues tripulacions completes disponibles, una amb uniforme blau, i una altra, vermell. La base d’Île Longue poques vegades pot visitar-se. Ni tan sols ho fan els militars i diplomàtics de països aliats.
Si el nombre de submarins al mar és una informació secreta, no ho ha estat el recent assaig, dimecres, del míssil nuclear aire-terra ASMPA, d’abast intermedi. El míssil, amb un radi d’acció de 500 quilòmetres, va ser llançat des d’un caça bombarder Rafale que havia enlairat de la base aèria 120 de Cazaux, al sud-oest de Bordeus. Segons el ministeri de Defensa, aquesta prova –feta, òbviament, sense càrrega atòmica– va ser un èxit. El míssil, produït pel consorci MBDA, té un cost estimat de 15 milions d’euros per unitat. La prova satisfactòria és un requisit per a la seva fabricació industrial i l’entrada en servei a les Forces Aèries Estratègiques, tant al seu component de l’Exèrcit de l’Aire com de la Marina.
A la doctrina militar francesa, el míssil ASMPA, amb una potència vint vegades superior a la bomba d’Hiroshima, està considerat “d’últim avís” en cas de conflicte, l’advertència final a un potencial enemic abans de disparar la devastadora salva de míssils des dels submarins. Els avions capaços de disparar els ASMPA es poden enlairar des de bases a terra i també des del portaavions nuclear Charles de Gaulle. ●
Els 16 míssils de cada submarí acumulen una potència equivalent a 600 bombes d’Hiroshima
El míssil ASMPA, provat fa uns quants dies, és considerat “d’últim avís” en cas de conflicte