La Vanguardia (Català-1ª edició)
El lord de Londres i Sibèria
Fill d’un agent del KGB, és propietari de dos diaris, és amic de Johnson i exerceix una gran influència en la política britànica
De petit Ievgueni Lébedev volia ser cosmonauta “com tots els nens soviètics” i pilotar una nau Soiuz. Aquest somni no es va fer realitat, però no es pot dir que les coses li hagin anat malament. Un cop va recalibrar les seves iniciatives i es va aplicar al pla B, va aconseguir fer-se multimilionari, viu en una fabulosa mansió al sud de Londres, és propietari de dos diaris, mecenes de les arts i membre vitalici de la Cambra dels Lords, surt amb actrius i cantants, forma part de la jet set i exerceix una enorme influència sobre la política britànica.
No només això, sinó que forma part dels oligarques russos que han escapat a les sancions imposades després de la invasió d’Ucraïna, i això que el seu pare va ser agent del KGB en temps de Gorbatxov, i a més destinat al Regne Unit. Encara que en el cas de
Ievgueni Lébedev això de “rus” va acompanyat d’un asterisc. Si bé va néixer a Moscou fa 41 anys, ha passat dos terços de la seva vida a Anglaterra i té passaport britànic.
“Pot ser que tingui un nom rus, però no per això estic menys orgullós de ser ciutadà d’aquest país o soc menys patriota que qualsevol
Els serveis d’intel·ligència van voler impedir que fos lord perquè podia ser un “perill de seguretat”
altre -diu-. Haver nascut a Rússia no et converteix automàticament en enemic de l’Estat, i és crucial que no caiguem en la russofòbia”.
Tot això està molt bé, i certament no és culpa seva que el seu pare sigui un exagent del KGB (tot i que l’ha ajudat a aconseguir els seus somnis). El que passa és que la seva visió del món coincideix en gran manera amb la de Vladímir Putin. Ha denunciat l’“expansionisme de l’OTAN”, ha expressat la seva certesa que el Kremlin no va tenir res a veure amb els enverinaments d’Aleksandr Litvinenko i els Skripal, s’ha mostrat d’acord amb l’annexió russa de Crimea, i es va mantenir silenciós sobre la guerra d’Ucraïna fins que va veure pelar les barbes dels seus veïns (en aquest cas confiscar els seus iots i mansions, i congelar els seus comptes), i només llavors la va denunciar.
El “lord rus” té l’avantatge de ser carn i ungla amb el primer ministre britànic. Com que no té fills, i no va poder posar-li el nom de Boris a cap, va anomenar així el seu llop domesticat. Va conèixer Johnson quan era alcalde de Londres i va ajudar generosament a finançar la seva campanya de reelecció. La relació no va trigar a consolidar-se, i aviat el polític era un dels habituals del Palazzo Terranova de la regió italiana d’Umbria, on les festes, encara que més discretes, no tenien res a envejar a les de Berlusconi a Sardenya, corria el caviar i el vodka, i entre els convidats hi havia una barreja de polítics i personatges del món de la faràndula. El seu pare solia serhi present.
Boris Johnson ha acceptat vacances a Terranova amb totes les despeses pagades com a alcalde, com a diputat, com a secretari del Foreign Office i com a primer ministre, per valor de desenes de milers de lliures, i sempre li ha semblat d’allò més normal, una cosa “entre amics”. No ho va veure així el seu exassessor Dominic Cummings, que el va avisar d’un potencial conflicte d’interès, ni tampoc els serveis d’intel·ligència britànics, que es van oposar el 2020 a la nominació de Lébedev com a lord perquè el consideraven “perillós”.
Però Johnson va ignorar les advertències, les va atribuir a la paranoia i la russofòbia, i va demanar que li donessin proves concretes de la deslleialtat o la traïció del seu amic. Com que no n’hi havia, va tornar a nominar-lo per a la Cambra Alta del parlament, i va aconseguir que la reina, després de molt estira-i-arronsa sobre el nom, el convertís en “Lord Ievgueni Lébedev de Hampton, al barri de Richmond-upon-Thames a Londres, i de la regió de Sibèria a la Federació Russa”. En un any i mig només ha assistit a dues sessions i no ha participat en cap debat.
La influència de Lébedev és innegable, perquè va ser el convidat al famós sopar en què Johnson i el ministre Michael Gove, acompanyats de les seves dones d’aleshores, Marina i Sarah, van decidir donar suport al Brexit com a camí per conquerir el poder. El “lord rus” és també amic dels Cameron i de l’exministre de Finances George Osborne, a qui va donar la direcció del Evening Standard.
Amb barba negra, sentit de l’humor i manera atrevida de vestir, és un dels personatges més divertits de l’alta societat londinenca. L’actor Stephen Fry l’adora, i ha sortit amb la spice girl Geri Halliwell i l’actriu Joely Richardson. D’altres diuen que és un personatge solitari i sense empatia ni amics de veritat, amb una debilitat pels jets privats i que menysprea la vulgaritat i el mal gust dels altres oligarques russos. ●