La Vanguardia (Català-1ª edició)
El poder judicial confia que Feijóo posi fre al col·lapse de la justícia
El futur president del PP té a les mans desbloquejar la renovació del CGPJ
El poder judicial, amb el Tribunal Suprem al capdavant, confia que l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la presidència del Partit Popular posi fi al col·lapse que viu la justícia pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des de fa més de tres anys. Les conseqüències i derivades per una falta d’acord entre el PSOE i el PP han generat un desgast de la justícia que alguns ja qualifiquen d’insostenible.
El 2 d’abril Feijóo serà proclamat nou president del PP, en substitució de Pablo Casado, i una de les primeres decisions que haurà de prendre serà si manté el ferri bloqueig defensat pel seu antecessor o, al contrari, aixeca la mà i busca una altra estratègia. Fonts de l’actual Consell creuen que el president de la Xunta buscarà presentar-se davant l’opinió pública com un home d’Estat, en defensa dels pactes constitucionals, i per tant arribarà a un acord.
Casado s’havia instal·lat en el no feia més de tres anys, sota la premissa que el Govern central havia de modificar abans la llei perquè fossin els jutges els qui elegissin els vocals del Consell en comptes del Parlament. Fonts pròximes a les negociacions entre les dues formacions aposten perquè Feijóo accepti que primer hi hagi una renovació per deixar d’incomplir el mandat constitucional que estableix un període de cinc anys per cada mandat. I seria, amb l’òrgan renovat, quan es podria intentar arribar a un pacte amb els socialistes. De totes maneres, aquestes mateixes fonts reconeixen que per a Casado cada vegada era més insostenible mantenir el bloqueig.
Arran de la seva posició, el PSOE i Unides Podem van aprovar una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que impedeix a l’òrgan dels jutges, que actualment presideix Carlos Lesmes, fer nomenaments de la carrera judicial mentre estigui en funcions. L’objectiu de la reforma legislativa era pressionar el PP perquè s’avingués a desbloquejar la situació. Tot i això, aquesta maniobra és la que ha agreujat el col·lapse real de la justícia. En el cas del Suprem, ja s’ha alertat que aquest any es dictaran fins a 1.000 sentències menys per la falta de magistrats –fins a un 20% menys–, ja que no s’han renovat places per jubilació o mort.
De fet, l’Alt Tribunal ja va deixar constància en un informe del risc de col·lapse en què està. A això s’afegeix que no han rebut el suport que esperaven del Ministeri de Justícia per alleujar la situació.
I no s’acaba aquí. El Tribunal Constitucional es trobarà els pròxims mesos en un dilema que haurà d’afrontar si ningú no hi posa solució abans. Al juny cal renovar quatre dels magistrats del tribunal de garanties, però després de l’última reforma el CGPJ no podrà fer els dos nomenaments que li corresponen –els altres dos els proposa el Govern central–. La reforma està recorreguda davant el TC, que intervindrà si no s’arriba a una solució abans.
Segons fonts del Constitucional consultades per La Vanguardia, si el CGPJ no es renova abans del maig o no hi ha una modificació de la reforma, el tribunal pretén portar al ple el recurs d’inconstitucionalitat per definir si aquesta modificació, que impedeix a l’òrgan dels jutges fer nomenaments, és parcialment inconstitucional pel que fa als nomenaments de magistrats del TC, ja que és una cosa que està recollida a la Constitució. El tribunal haurà d’aclarir si una norma legal pot prohibir un mandat constitucional. En cas de declarar la inconstitucionalitat de part de la norma, deixaria via lliure perquè es poguessin fer els nomenaments a temps.
Si finalment el Consell no pogués dur a terme al juny els seus dos nomenaments per culpa de la reforma, un sector judicial afirma que el Govern espanyol tampoc no podria nomenar els seus, perquè, segons marca la Constitució, els nomenaments s’han de fer en un bloc de quatre.
Això, al seu torn, impediria un canvi en la correlació de forces al si del tribunal per passar de majoria conservadora a progressista, en un moment en què estan pendents diversos recursos d’inconstitucionalitat contra lleis aprovades per l’Executiu de Pedro Sánchez.
En tot cas, la via més senzilla seria que el PSOE i el PP aconseguissin un acord per a la renovació, i per això s’espera que Fei
El Suprem ja ha alertat dels greus riscos per al tribunal si no es renova l’òrgan de govern
El Constitucional es planteja estudiar el recurs contra la reforma de la LOPJ si no hi ha acord
PSOE i UP valoren tornar a canviar la llei per permetre al Consell caducat nomenar jutges del TC
jóo aixequi la bandera abans del juliol.
Fonts pròximes a la negociació veien una finestra oberta perquè el PP trenqués el bloqueig després de les eleccions de Castella i Lleó. Com que el PP no va obtenir uns resultats tan bons com s’esperava, l’opció de l’avançament electoral a Andalusia ha quedat aparcada i, per tant, hi ha uns quants mesos, fins a la tardor o final d’any, per aconseguir l’acord que en l’etapa anterior estaven intentant el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el fins aleshores secretari general del PP, Teodoro García Egea. Tot i això, la crisi que va sacsejar el PP al febrer pel presumpte espionatge al germà d’Isabel Díaz Ayuso i que ha acabat amb la sortida abrupta de Pablo Casado va interrompre les negociacions.
Per això, fonts socialistes veuen ara possible un canvi de criteri del PP, ja que, diuen, la negativa obstinada a renovar el Consell venia estrictament de l’anterior líder popular. En cas que abans del juny sigui inviable la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, fonts del PSOE i d’Unides Podem asseguren que els dos partits ja valoren l’opció de modificar la reforma per permetre que el Consell pugui nomenar els magistrats del Constitucional. ●