La Vanguardia (Català-1ª edició)
Estimar-se a morir o a matar?
Junts busca el PSC per soscavar el poder d’ERC a TV3 i Catalunya Ràdio, i s’alia amb la CUP i els comuns per la consulta dels Jocs. Si s’hi afegeix la poca fiabilitat postconvergent al pacte lingüístic, el resultat és l’inevitable “Vietnam”
Pere Aragonès va rebre ahir un insòlit regal del cònsol general de França a Barcelona, Olivier Ramadour. Una cançó. El president de la Generalitat no destaca per la seva expressivitat corporal, però quan va sentir Je l’aime à mourir de Francis Cabrel potser va pensar en Junts... La setmana no ha estat la més plàcida per al Govern, la desafecció entre socis va in crescendo i la bifurcació d’estratègies és evident. S’estimen a morir o a matar?
Avui fa un any, Aragonès tornava a casa des del Parlament després de fracassar al seu primer intent de convertir-se en president. Junts el va castigar a la investidura. Era un avís del que havia de venir. Si no volien “un Vietnam”... Es marca territori com mai, sempre hi ha algun acte pendent d’escenificar i distàncies per salvar. Amb aquesta dinàmica, el poder d’ERC des del Palau de la Generalitat no aconsegueix l’empremta d’hegemònic i la governabilitat es ressent.
La falta de fiabilitat afecta especialment Junts. La direcció s’entossudeix a soscavar la seva pròpia autoritat a partir de generar situacions incomprensibles si el que es pretén és oferir una imatge de gestió eficient davant ERC. La setmana podia haver ofert una foto del Govern contra la sentència que imposa un 25% de castellà a les escoles catalanes i un acord de 106 diputats entorn de la modificació de la llei de la política lingüística.
La foto va acabar sent de part –d’ERC– , tot i que els consellers de Junts van confirmar la seva presència. El partit va cridar l’alto per retreure la iniciativa del conseller Josep Gonzàlez- Cambray, debilitat per les protestes a l’ensenyament. I el pacte “històric” sobre el català a l’escola es va convertir en vuit hores en batussa després de censurar el mateix Carles
Puigdemont, el text acordat per ERC, Junts, PSC i els comuns i tirar per terra una iniciativa que havia estat beneïda per la cúpula de Junts i sensibilitats variades.
Hi ha hagut polèmica fins i tot pels experts convidats avui a la sessió de treball dels consellers al Palau de Pedralbes... “La situació és incomprensible”, afirmen a Palau. El Govern no es trencarà demà, ni demà passat... però pateix. La queixa es reprodueix als departaments de Junts...
Les tensions internes entre postconvergents es defugen perquè, de moment, hi ha unanimitat en què no es pot “regalar” a ERC una ruptura traumàtica del Govern.
Tots els camins de Junts per governar passen per ERC, però l’aïllacionisme que s’atribuïa als postconvergents fa un any ha donat pas a aliances estratègiques paral·leles al Govern –conjunturals i contradictòries– en defensa dels seus interessos programàtics. S’acaba la política de blocs a la legislatura d’un 52% independentista, fent de la necessitat virtut.
La sociovergència va comparèixer en defensa de l’ampliació de l’aeroport i ara per intentar forçar relleus al capdavant de TV3 i Catalunya Ràdio al marge d’ERC. El que busca Junts és dinamitar la suposada ascendència republicana sobre els mitjans públics, fins i tot abans de nomenar noves direccions. Després hi ha la geometria variable entorn de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern. Junts defensa al costat del PSC l’aposta pels Jocs, i la consulta estesa a 9 comarques a càrrec dels comuns i la CUP, tots dos en contra dels Jocs... i en contra d’ERC. Junts es declara “inflexible” i, amb la proposta tècnica gairebé tancada, Aragonès definirà dilluns o dimarts l’àmbit de la consulta després de mantenir contactes amb els presidents dels consells comarcals afectats. No hi ha solució fàcil per preservar aliances de futur.
ERC estira per l’altre costat. La presidenta del Parlament demana que no la deixin caure per la causa oberta al TSJC. Al frontispici de la seu republicana s’hi exhibeixen els 91 anys d’expedient “sense casos de corrupció” i una tolerància zero. Aquí hi ha l’ordre d’Aragonès d’internar personar-se una altra vegada com a acusació en una de les causes contra CDC per un 3%. Però, en l’independentisme la línia és prima. El president d’Òminum, Xavier Antich, considera Laura Borràs “una víctima més” d’una “operació d’estat contra l’independentisme”. Si Borràs estava sola, no hi ha millor companyia que la de l’entitat que ha fet de la “lluita contra la repressió” la seva bandera. “ERC i la CUP s’hauran de retratar”, afirmen a Junts, esperant l’escrit d’acusació del fiscal... S’estimen a morir o a matar?