‘È un mondo difficile’

Dimarts es va anunciar que la Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha decidit honrar amb un carrer l’arquitecte Oriol Bohigas, que es va morir al novembre. No crec que a hores d’ara calgui recordar els mèrits d’aquest urbanista excepcional. En condicions normals hauria calgut esperar cinc anys des de la seva mort, però, com que tenia la Medalla d’Or de la ciutat, aquesta norma te la pots saltar.

La manera d’honorar-lo ha estat afegir el seu nom a l’actual passeig Marítim de la Barceloneta, que ara passarà a dir-se “passeig Marítim de la Barceloneta-Oriol Bohigas”.

És un nom molt llarg. Sé que ara està de moda posar noms llarguíssims a aeroports i estacions de ferrocarrils. Hi ha previst que la madrilenya estació Puerta de Atocha passi a dir-se estació Puerta de Atocha-Almudena Grandes. L’aeroport de Compostel·la es diu des de fa temps aeroport de SantiagoRosalía de Castro, el de Barcelona carrega el nom d’aeroport

Han decidit honrar amb un carrer l’urbanista Oriol Bohigas

Josep Tarradellas Barcelonael Prat. És una tàctica barata que permet enaltir un personatge sense alterar gaire el nom previ. Però que aquestes llargàries desmesurades s’apliquin també als carrers passa de taca d’oli. Sort que ara s’envien poques cartes perquè, per escriure l’adreça sencera d’algú que visqui al “passeig Marítim de la Barceloneta-Oriol Bohigas” (més el número del portal), hauries de fer servir com a mínim dos sobres, enganxats amb cel·lo, perquè amb un de sol no n’hi hauria prou.

Expliquen que, en el cas del passeig Marítim de la Barceloneta-Oriol Bohigas ho fan perquè, així, els residents no hauran de passar pel trasbals d’haver d’imprimir targetes noves, ni tampoc paper de cartes nou, perquè amb el nom que la via tenia fins ara n’hi haurà prou i les cartes continuaran arribant-hi. Quina manera tan curiosa d’homenatjar amb un carrer una personalitat, fent que, de facto, el seu nom sigui prescindible. ●