Cuinar amb guerra de fons

En moltes novel·les escrites per dones es dona, o es donava, una paradoxa: ens presenten com a protagonista una mestressa de casa, una esposa feliç sense més aspiracions... Al contrari del que són o eren, a la vida real, les seves autores, per definició autònomes, creatives, amb vida professional i projecció pública. Virginia Woolf, per exemple. Era una escriptora treballadora i ambiciosa, que vivia per a la literatura; es va casar tard, no va tenir fills, s’hauria mort d’avorriment si hagués hagut de dedicar-se a “la feina de casa”... Tot i això, alguns dels seus personatges, com la senyora Dalloway, a la novel·la del mateix títol, o la senyora Ramsay, a Al far, són dames victorianes, contentes amb el seu paper a la família com a esposes i mares i a la vida social com a amfitriones.

A aquesta contradicció, la crítica feminista ha donat una resposta que a mi no em convenç del tot. Les escriptores, ens ha dit, s’havien de fer perdonar. Prou transgressores eren a la seva vida com per atrevir-se a serho, a més, a la seva obra... Jo, en canvi, sospito que Woolf, per exemple, apreciava aquell paper que ella només exercia a mitges: crear una casa acollidora, reunir persones estimades al voltant d’un boeuf en daube, com fa la senyora Ramsay, que qualifica la vetllada, per a ella mateixa, no només com un èxit, sinó fins i tot com “una obra d’art”...

I és que les dones aspirem a compartir els valors tradicionalment masculins, però jo crec que els altres, els tradicionalment femenins, són també valuosos. Un món en què la competitivitat, la cobdícia, la instrumentalització de l’altre, la violència... no tinguessin el contrapès de la cura, l’empatia, la llar, el plaer... seria inhabitable. Homes i dones ho intuïm, i per això, entre altres coses, hi ha tanta resistència al feminisme. Perquè totes i tots apreciem els valors que per convenció –no per naturalesa– considerem “femenins”; entenem que són indispensables; però les dones no volem continuar assumint-los de manera obligatòria, exclusiva i gratuïta.

I fins aquí les meves reflexions, mentre preparava un púding de tonyina per a un sopar amb persones estimades, amb la guerra, a la televisió, de fons. ●